Vés al contingut

Placa de l'Explorador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de localització de la placa de l'Explorador
Batimetria de l'àrea de la placa de l'Explorador

La placa de L'Explorador és una microplaca tectònica oceànica al Pacífic, situada davant de la costa oest de l'illa de Vancouver (Canadà). Aquesta placa subdueix, en part, sota la placa nord-americana. Com les plaques de Juan de Fuca i Gorda, la placa de l'Explorador és una resta de l'antiga placa de Farallon, que ha estat subduïda sota la placa Nord-americana.[1] A la banda sud, la profunditat mitjana de la placa de l'Explorador s'acosta als 2.400 metres i s'aixeca per la banda nord entre 1.400 i i 2.200 m. de profunditat.[2][3]

Formació

[modifica]

La placa de l'Explorador es va separar de la placa de Juan de Fuca ara fa aproximadament 4 milions d'anys. Amb la separació, la placa de Juan De Fuca s'anà movent cap al al nord-est a una velocitat aproximada de 26 mm/any, mentre que la velocitat de la placa de l'Explorador va ser menor i en direcció cap al nord a 20 mm/any. Entre ambdues plaques hi ha la zona de fallament de Nootka[4] i la fractura de Sovanco[5] que produeixen talls entre les plaques i que, un cop fracturades i alliberades, prenen un gir en sentit horari i es desplacen cap al nord. Aquest fet comporta l'alentiment de la subducció de la placa de l'Explorador sota la Nord-americana.[6]

Evolució previsible

[modifica]

Hi ha debat científic sobre el procés de subducció de la placa de l'Explorador i la definició exacta del límit entre aquesta placa i la placa Nord-americana. Per a alguns geòlegs, la placa de l'Explorador s'ha quedat aturada i pot arribar a ser fusionada, o bé engolida, per la placa Nord-americana.[7] Altres proposen que la placa de l'Explorador consta de dues parts, amb una part que es fusiona amb la placa nord-americana i una altra que continua dins el sistema de microplaques.[8][9]També s'infereix que la placa de l'explorador ha alentit la seva velocitat i continuarà fins que la placa sencera estigui subduïda.[6]

Referències

[modifica]
  1. Frank, Dave. "USGS Geology and Geophysics". geomaps.wr.usgs.gov. Retrieved 2017-05-08.
  2. "Sizes of Tectonic or Lithospheric Plates". Geology.about.com. 2014-03-05. Archived from the original on 2016-06-05. Retrieved 2017-04-05
  3. P. Audet; M. G. Bostock; J.-P. Mercier; J. F. Cassidy «Morphology of the Explorer–Juan de Fuca slab edge in northern Cascadia: Imaging plate capture at a ridge-trench-transform triple junction». Geology, 36-11, 2008, pàg. 895-898. DOI: 10.1130/G25356A.1.
  4. R. D. Hyndman, R. P. Riddihough, R. Herzer, The Nootka Fault Zone — a new plate boundary off western Canada, Geophysical Journal International, Volume 58, Issue 3, September 1979, Pages 667–683, https://doi.org/10.1111/j.1365-246X.1979.tb04801.x
  5. Darrel S. Cowan; Mona Botros; H. Paul Johnson «Bookshelf tectonics: Rotated crustal blocks within the Sovanco Fracture Zone». American Geophysical Union, AGU, 1986, pàg. abstract.
  6. 6,0 6,1 ; Jochen Braunmiller; John Nábělek «Seismotectonics of the Explorer Region». JOURNAL OF GEOPHYSICAL RESEARCH, 107, 2002, pàg. 21-22. DOI: 10.1029/2001JB000220, 2002.
  7. "Science : Canada's cracking plate feels the Earth move". New Scientist. Retrieved 2017-05-08
  8. Kristin M. M. Rohr, Kevin P. Furlong «Ephemeral plate tectonics at the Queen Charlotte triple junction». Geology, 23, 11, 1995, pàg. abstract. DOI: 10.1130/0091-7613(1995)023<1035:EPTATQ>2.3.CO;2.
  9. Corné Kreemer, Rob Govers, Kevin P. Furlong, William E. Holt, «Plate boundary deformation between the Pacific and North America in the Explorer region». Tectonophysics, 293, 3-4, 1998, pàg. abstract. DOI: 10.1016/S0040-1951(98)00089-4.. ISSN: 0040-1951, ISSN 0040-1951,.