Vés al contingut

Planeta tel·lúric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats. El terme ve del nom llatí Tellus, un altre nom per a la dea Terra. Una definició alternativa seria que aquests planetes són, d'alguna manera, similars a la Terra i per això s'anomenen també planetes terrestres. Els planetes tel·lúrics difereixen substancialment dels gegants gasosos perquè no tenen superfície sòlida i estan compostos principalment per hidrogen, heli i aigua en diversos estats. Els planetes tel·lúrics tenen tots més o menys la mateixa estructura: un nucli metàl·lic, en gran part de ferro, envoltat d'un mantell de silicats. La Lluna hi és similar, però no té un nucli de ferro. Els planetes terrestres tenen canyons, cràters, muntanyes i volcans.

El nostre sistema solar té quatre planetes tel·lúrics: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Temps enllà, hi hagué probablement molts més planetes tel·lúrics, però molts d'aquests degueren ser expulsats del sistema solar o altrament destruïts. Només es coneix un planeta tel·lúric, la Terra, amb una hidrosfera activa.

La NASA està considerant un projecte anomenat Terrestrial Planet Finder (Trobador de Planetes Terrestres), que seria capaç de trobar planetes tel·lúrics que orbitin estels diferents al Sol.

El juliol del 2005, un grup internacional d'astrònoms va detectar un planeta fred anomenat OGLE-2005-BLG-390Lb, amb una massa unes 5,5 vegades més gran que la de la Terra, i que orbita una estrella en la constel·lació de Sagitari, a 28.000 anys llum. Per a descobrir-lo, es va utilitzar una tècnica anomenada microlensing gravitacional. Els seus descobridors són astrònoms de diversos grups de tot el món, entre els quals destaquen els del projecte OGLE (Optical Gravitational Lensing Experiment) del qual el planeta rep el nom. Abans d'això, el planeta extrasolar més petit conegut era un dels tres planetes que se sap que orbiten el nan vermell Gliese 876d, a 15 anys llum. Aquest planeta té unes dimensions d'entre sis i nou vegades les de la Terra i és, quasi amb tota certesa, un planeta tel·lúric.

En teoria, hi ha dos tipus de planetes tel·lúrics, un de dominat pels compostos de silici, com la Terra, i un altre dominat pels compostos de carboni, com els asteroides de tipus C (carbonosos). Són els planetes silicats i els planetes de carboni, respectivament.

Vegeu també

[modifica]