Plantilla:Article espacial 11

La nebulosa del Cranc (també coneguda com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova resultant de l'explosió d'una supernova en el 1054 (SN 1054). Situada a una distància d'uns 6.300 anys llum (1.930 pc) de la Terra, a la constel·lació del Taure, la nebulosa té un diàmetre de sis anys llum (1,84 pc) i la seva velocitat d'expansió és de 1.500 km/s. El centre de la nebulosa conté un púlsar, denominat PSR0531+121, que gira sobre ell mateix a trenta revolucions per segon, emetent també polsos de radiació que van des dels raigs gamma a les ones de ràdio. El descobriment de la nebulosa va ser la primera evidència que indica que les explosions de supernova produeixen púlsars. La nebulosa és una font de radiació útil per estudiar cossos celestes que l'ocultin. Durant les dècades del 1950 i el 1960, la corona solar va ser cartografiada gràcies a l'observació de les ones de ràdio produïdes per la nebulosa del Cranc que passaven a través del Sol. Més recentment, l'espessor de l'atmosfera del satèl·lit de Saturn Tità va ser mesurada observant la manera en què bloquejava els raigs X produïts per la nebulosa.