Plantilla:Article paleontologia 12

Els paracerateris (Paraceratherium, "bèstia quasi banyuda" en grec antic) són un gènere extint de perissodàctils prehistòrics. Se n'han descrit cinc espècies diferents, però tant les relacions entre espècies com les relacions a nivell de gènere d'aquest animal han generat una controvèrsia que encara dura actualment, un segle després del descobriment dels primers fòssils. Foren els mamífers terrestres més grans de tots els temps, amb una alçada de cinc metres i mig a l'espatlla i de set metres i mig al cap, i vuit metres de longitud (sense comptar la cua). Les estimacions del pes dels paracerateris varien però oscil·len al voltant de les quinze tones. Els paracerateris estaven relacionats amb el rinoceront actual però, a diferència d'aquest, s'alimentaven brostejant les fulles dels arbres. Els animals d'aquest gènere aparegueren a l'Àsia central durant la primera meitat del període Oligocè, fa aproximadament 30 milions d'anys, i s'extingiren a mitjans del període Miocè, fa 16,6 milions d'anys.