Plantilla:Desembre article de matemàtiques
En matemàtiques l'infinit, representat amb el símbol ∞ (), és la cota superior del conjunt del nombres reals.
Tanmateix, no es tracta d'un nombre en si, sinó d'un concepte al que hom només s'hi pot aproximar mitjançant límits. Per exemple, a la funció , quan x tendeix a 0 (és dir, s'aproxima cada cop més a 0), tendeix a l'infinit (es fa cada cop més gran), però no es diu que arriba al valor "infinit". Havent considerat aquest exemple, fóra interessant extreure'n un significat un pèl més profund.
El símbol de l'infinit va ser introduït pel matemàtic anglès John Wallis al 1655. Posseix la forma de la Lemniscata de Bernoulli, encara que realment es desconeix d'on Wallis va treure l'idea. Molts comenten que te la forma d'una banda de Moebius, però no és cert, ja que el descobriment d'August Möbius va ser posterior. Altres opinen que són dues lletres alfa plegades, de manera que tanquin un tot.