Plantilla:Filosofia/Edat mitjana
La Filosofia de l'edat mitjana comprèn un llarg període de temps, on hi ha diversos canvis socials, polítics i culturals. A grans trets, la filosofia medieval integra la filosofia hel·lenística (especialment el neoplatonisme), i l'adapta en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques, i jueves. El procés es duu a terme de forma progressiva, en base als debats intel·lectuals més rellevants de l'època: la relació entre la filosofia i la teologia, o entre raó i fe, el problema dels universals, l'eternitat del món, l'abast de l'omnipotència divina, o l'estatut de l'intel·lecte humà i de la seva capacitat per conèixer Déu i el món.
Es pot parlar de diversos moviments dins de la filosofia medieval:
- 380 - 800 Transició entre el món grec i el llatí.
- 800 - 1200 Filosofia islàmica.
- 1000 - 1400 Filosofia jueva.
- 1050 - 1170 Primera escolàstica, tot i que pròpiament correspon a una dialèctica entre punts de vista diferents.
- 1170 - 1277 Escolàstica
- 1277 - 1350 Escolàstica tardana. Les condemnes de 1277 són a la interpretació de l'averroisme llatí de 219 tesis aristotèliques, que l'Església Catòlica considera herètiques.
Aquests moviments no són separats entre si: cal pensar que a Al-Àndalus, per exemple, hi hagué debat entre la filosofia islàmica i la jueva, i també hi hagué prèviament influència entre el neoplatonisme i la filosofia islàmica, i posteriorment, entre la filosofia islàmica i l'escolàstica (especialment pel que fa a la recepció de l'obra d'Averrois).