Plantilla:Filosofia/Edat moderna

La filosofia moderna es centra en el terreny de la subjectivitat: és possible un coneixement objectiu de la realitat? De forma paral·lela, els canvis socials i culturals fan incidir la filosofia en temes com l'autonomia individual, la llibertat de pensament i el laïcisme. Hi ha una gran fractura entre filosofia i ciència: seguint els passos dels filòsofs del que podríem anomenar una primera modernitat (Bacon, Galileu, Kepler), es separen tant els mètodes de coneixement com les preguntes que formula la ciència.

A nivell filosòfic, el problema original de la modernitat és la separació entre la res extensa (matèria, com a extensió) i la res cogitans (pensament) de Descartes. Aquesta separació comporta diversos problemes, que filòsofs com Spinoza, Leibniz, Berkeley tracten de manera diferent. David Hume ho resol de manera escèptica, fet que porta Kant a reformular la pregunta, per protegir la filosofia de l'escepticisme.

El Romanticisme alemany intenta donar un nou punt de vista, centrant-se més en els sentiments que en la raó pura de Kant. De la seva influència, sorgeix en part el fonament filosòfic de les ideologies i les utopies.