Mes quan veieren els turcs la disciplina militar, la brillantor de les armes i l'empenta violentíssima dels llatins (La Companyia), corpresos d'espant, fugiren ja no tan sols lluny de la ciutat (Filadèlfia) sinó més enllà dels antics mollons de l'Imperi Romà. Tal era aquell exèrcit tan ben instruït en el maneig de les armes, tan poderós en sa multitud (...) car militaven en ell també romans i alans, que els turcs restaren vençuts a llur presència, sense gosar fer cap resistència. De tal guisa que molts deien que si l'emperador, temorós d'altres danys, no els hagués prohibit de passar més endavant, en breu temps totes les ciutats i províncies romanes, lliures i desembarassades d'enemics, haguessin tornat a sa obediència.
»
— Nicèfor Gregoràs, <<Byzantina Historia>>, Llibre VII, cap. III, 3