(1344) Rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"
«De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens» [1]
(o Crónica de San Juan de la Peña)
(~1359~1370) Rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"
Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones". En la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons".[2] En una altra còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals en homenatge a Carlemany.
(1380) Rei Joan I d'Aragó «el Caçador» i fra. Jaume Domènec
És una genealogia encarregada pel futur rei Joan I d'Aragó "el Caçador" a fra. Jaume Domènec on es detalla que Ramon Berenguer IV, després de casar-se amb Peronella: «[Ramon Berenguer IV] mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni va canviar les armes comtals, i àdhuc el signe reial és aquell era del comte de Barcelona» ("Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant")[3]
(1425)
(Anònim)
En aquesta crònica anònima es recull novament la Doctrina de Pere IV d'Aragó: «E lavors lo dit rey Alfonso mudà ses armes e feu senyal de bastons, car devans feya la creu blave e lo cap de moro».[4]
(segle xv)
(Anònim)
En aquesta crònica aragonesa anònima es repeteix novament la Doctrina de Pere IV d'Aragó: «Aquesti lexó las armas de Aragón, que eran el campo blanco, la cruz vermella con quatro cabeças de moros, et tomó las armas de Catalunya: los bastones de oro et flama».[5]
