Plasmopara viticola
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | míldiu de la vinya |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Classe | Peronosporea |
| Ordre | Peronosporales |
| Família | Peronosporaceae |
| Gènere | Plasmopara |
| Espècie | Plasmopara viticola (Berk. & M.A. Curtis) Berl. & De Toni, (1888) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Plasmopara viticola, és l'agent causant del míldiu de la vinya. És un oomicet heterotàl·lic que sobreviu en forma d'oòspores en les fulles caigudes a terra i en el sòl. A la primavera, les oòspores germinen i produeixen macrosporangis, els quals sota condicions humides alliberen zoòspores. La pluja esquitxa les zoòspores a la part superior de la vinya, on neden i infecten els estomes. Després de 7-10 dies apareixen lesions a les fulles. Amb una meteorologia favorable, les lesions esporulen i es presenten noves infeccions secundàries.[5]
Descripció
[modifica]Plasmopara viticola es considera el patogen més important i devastador de la vinya a Europa i Amèrica del Nord. Aquest fong va ser primer observat als Estats Units cap a 1834 i poc després va ser introduït a Europa, començant per França on segons els anys fa perdre el 50%, o més, de la producció de vi.[6][7]
Els símptomes del míldiu de la vinya inclouen la necrosi de la tija i dels brots, decoloració incloent taques marrons (lesions) i puntes de color verd groguenc a les fulles. Els grans de raïm poden mostrar esporangis o micelis que apareixen com una capa de blanca a grisa en les fulles.
Aquest míldiu requereix condicions òptimes per a la seva reproducció i infecció. Cal un ambient calent i humit que no és el que predomina en un clima mediterrani, excepte en les tempestes d'estiu.[8]
Producció de fitoalexines
[modifica]Delta-viniferin és una fitoalexina que es produeix en el raïm a continuació d'una infecció fúngica en la vinya per P. viticola.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Hesler, R. Lex, 1917, Manual of Fruit Diseases, Macmillan Company, New york city, page 237
- ↑ Salzar, D.M. 1994 Enfermedades Criptogamicas:El mildiu 1.Sem. Vitiv. 2.487, 1051-1053
- ↑ Perez-Salas J. 1988 Defensa contra el mildiu: Caracteristicas de la enfermedad Sem. Vitiv. 2. 191, 3385-3387
- ↑ Burruano S. and Ciofalo G. (1990) Studio della dinamica di germinazione delle oosporei plasmopara viticola (Berk et Curt) Berl. et De toni. Notiziario delle Mallattie delle piante, ser.3, 38:274-286
- ↑ (Kennelly et al., 2006).
- ↑ (Hesler, 1917)
- ↑ (Perez-salas, 1998; Perez Martin, 1989; Salazar, 1994)
- ↑ (Burruano and Ciofalo, 1990)
- ↑ Timperio, Anna Maria; d'Alessandro, Angelo; Fagioni, Marco; Magro, Paolo; Zolla, Lello «Production of the phytoalexins trans-resveratrol and delta-viniferin in two economy-relevant grape cultivars upon infection with Botrytis cinerea in field conditions». Plant Physiology and Biochemistry, 50, 1, 2012, pàg. 65–71. DOI: 10.1016/j.plaphy.2011.07.008. PMID: 21821423.
Bibliografia
[modifica]- Perez Marin, J.L. 1989 Mildiu de la vid victic. Enol. 2,22-25.
- Salzar, D.M. 1994 Enfermedades Criptogamicas:El mildiu 1.Sem. Vitiv. 2.487, 1051-1053
- Hesler, R. Lex, 1917, Manual of Fruie Diseases, page 237, Macmillan Company, New yorik
- Salas J. 1988 Defensa contra el mildiu: Caracteristicas de la enfermedad sEM. vITIV. 2.191, 3385- 3387.
- 059.2005.01208.x Population genetic structure of Plasmopara viticola after 125 years of colonization in European vineyards
Enllaços externs
[modifica]- Index Fungorum
- USDA ARS Fungal Database
- Plasmopara viticola Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- Contributions of oospore inoculum to epidemics of grapevine downy mildew (Plasmopara viticola)