Platja d'Omaha

Omaha Beach

Segona Guerra Mundial
Tropes de la Primera Divisió desembarcant a la platja de Omaha.
Tipus	nom en clau i platja
Data	6 de juny de 1944
Coordenades	49° 22′ 08″ N, 0° 52′ 07″ O
Lloc	Sainte-Honorine-des-Pertes, Saint-Laurent-sur-Mer i Vierville-sur-Mer
Estat	França
Resultat	Victòria americana
Operació	Operació Overlord, Batalla de Normandia
Front	Front Occidental de la Segona Guerra Mundial
Bàndols
Estats Units Alemanya Nazi
Comandants
Omar Bradley Norman Cota Dietrich Kraiss
Forces
43.250 infanteries 7.800 infanteries
Baixes
3.000 morts 1.200 morts
Mèdia

La platja d'Omaha, també coneguda en anglès com a Omaha Beach, és una de les cinc platges del Desembarcament de Normandia fet pels aliats el 6 de juny de 1944 durant la II Guerra Mundial. Les dures pèrdues que van patir les tropes nord-americanes van donar el sobrenom de Bloody Omaha a la platja.

El terreny

Aquesta platja s'estén davant els municipis de Vierville-sur-Mer, Saint-Laurent-sur-Mer i Colleville-sur-Mer.

La platja disponia per al desembarcament d'una llargada de 8 km. Està tancada amb faixes rocoses a cada extrem. Venint del mar la platja té:

• una banda de 300 m de sorra fina amb un desnivell de 5,4 m.
• un camí que porta a l'oest a un dic de mar amb una petita carretera que mena a unes vil·les, mentre que a l'est hi a dunes.
• un talús d'herba de més de 30 m d'alt, dominant tot allò que la precedeix.
• la plana del rerepaís.

Cinc valls petites encaixades són les úniques sortides que menen de la platja cap al rerepaís. La primera mena a Vierville. La segona, al costat de Moulins (codi US: D3), i la tercera al lloc anomenat Ruquet (codi US: E1), ambdues porten a Saint-Laurent. Les dues darreres són camins de terra que s'acosten a Colleville.

Plànol esquemàtic

Els objectius per al dia D
:CHARLIE, DOG GREEN... : sectors de la platja Omaha segons els plans dels Estats Units. :D1, D3, E1... : denominacions dels eixos de penetració (petites valls encaixades). :Cercles vermells amb número: numeració alemanya de les posicons defensives anomenades Widerstandnester(WN).

Les posicions alemanyes

Els alemanys van preparar perfectament les defenses. Els cinc accessos portaven cap a l'interior estaven plens d'obstacles i sota el foc de les posicions alemanyes.

Els obstacles

Els alemanys van instal·lar tota una sèrie d'obstacles sobre el terreny. Venint del mar, se succeïen:

• portes belgues: altes barreres metàl·liques que venien de la línia de defensa belga de 1940.
• rampes: troncs d'arbres llargs i oblics, recoberts d'una barra d'acer, alguna vegada minats, sostinguts per altres dos troncs més petits. El seu objectiu era evitar l'entrada i l'avenç de les barques.
• peus: troncs simples lleugeramant oblics amb una mina al damunt.
• Eriçons txecs: unions de tres posts metàl·liques, creuades i unides pel mig i clavades sobre ciment.

Més amunt, alguna part de la platja es va minar i es van crear fossats en els diferents accessos amb murs anticarro. Es van col·locar quilòmetres de filferro espinós. Les vil·les del costat del mar van ser destruïdes per no tenir problemes de tir. A l'extrem oest, però, se'n va deixar una, integrada en les posicions defensives.

Les posicions defensives

Es van instal·lar quinze posicions defensives, de les quals dotze dominaven la platja. Els alemanys les anomenaven Widerstandnester (WN) i tenien els números de 60 a 74. Aquestes posicions no estaven totes acabades. A cada una s'hi podia trobar un o dos canons de 50 a 88 mm; en sis casos, una torreta anticarro, quatre metralladores i dos o tres morters. Es tracta d'armament recuperat dels exèrcits de països vençuts. No hi havia cap peça d'artilleria pesant, tot i que a Longues-sur-Mer (6 km a l'est), hi havia una bateria de 4 canons 152 mm capaç d'intervenir a Omaha. El dispositiu era molt bo, ja que tenia tota la platja sota el tir directe des de diferents llocs i l'accés vers l'interior es feia molt complicat.

Torreta anticarro que surt d'un Widerstandnest davant Omaha Beach.

Les tropes

Les unitats alemanyes que defensaven el sector Omaha eren les divisions d'infanteria de la 352 i la 716 divisions, la primera a l'est i la segona a l'oest.

La 352 Divisió d'infanteria, comandada pel general Kraiss amb seu a Saint-Lô, va començar a prendre posicions el març. Aquesta divisió estava organitzada al voltant de veterans del front de l'est. Comprenia tres regiments de granaders (914, 915, i 916) amb deu batallons de quatre companyies cada un, un regiment d'artilleria i unitats de suport. Estaven desplegats de la manera següent:

• El 914 d'est a oest a Omaha beach.
• El 915, comandat pel coronel Meyer, estava de reserva al sud de Bayeux.
• El 916 comandat pel coronel Goth, amb seu a Trévières, es va desplagar així:
  • I batalló: a l'est, cap a Arromanches.
  • II batalló: entre Saint-Laurent i Colleville.
• El regiment d'artilleria, perfectament camuflat, es va desplegar per poder cobrir la platja.

La 716 Divisió d'infanteria era de menys qualitat. Estava comandada pel general Richter amb quarter a Caen. Es trobava a Normandia des del març de 1942 i comprenia dos regiments d'infanteria (726 i 736) amb tres batallons cada un, un regiment d'artilleria i un batalló de caçadors de carros.

• El 726 es va desplegar de la manera següent:
  • I batalló: dues companyies a Colleville i altres dues a 3 km a l'est.
  • II batalló: a Arromanches (Gold Beach)
  • III batalló: a Vierville.
• El 736 estava a Arromanches.
• El regiment d'artilleria comprenia 24 peces i podia fer foc sobre els 8 km de la platja.

Les unitats nord-americanes

Les forces de desembarcament

Tropes estatunidenques a punt de desembarcar.

Generalitats

La platja Omaha es va assignar al V cos, amb el tinent general Gerow, que comprenia tres divisions d'infanteria (el 1r, el 2n i el 29), una divisió blindada (la 2a Tk Div), dos batallons de Rangers, i unitats de suport. La 2a divisió d'infanteria i la 2a divisió blindada van desembarcar en els dies que van seguir al 6 de juny.

Les divisions designades per desembarcar en un principi eren:

• a l'oest la 29 Divisió d'infanteria, amb el major general Gehrardt, que fou el primer atac.
• a l'est: la 1a Divisió d'infanteria, amb el major general Huebner, composta de veterans d'Àfrica i Sicília.

Cada una va ser reforçada per dos batallons de tancs, unitats antiaèries i altres mitjans de suport.

Les divisions d'infanteria

Cada divisió d'infanteria comptava amb 14000 homes i tenia:

• un QG
• una companyia de reconeixement
  • tres regiments d'infanteria que comprenien cada un:
    • tres companyies d'infanteria (les nou companyies del regiment tenien el nom de la A a la I, cadascuna comptava amb 190 homes.
    • quatre companyies de suport (QG, obusos de 105 mm, canons anticarro de 57 mm i serveis).
• quatre batallons d'artilleria
• transmissions i serveix

La 29 Divisió comprenia els 115, 116 i 175 regiments d'infanteria. La 1a divisió comprenia els 16, 18 i 26 regiments d'infanteria.

Els batallons tank

Els batallons tank reforçaven els divisions en cap, les 743 a la 29 Divisió i el 741 a la 1a Divisió, estaven equipades amb carros amfibis. Comprenien cada un:

• un comandament
• tres companyies de 18 tancs mitjans Sherman M4 numerats A, B i C (A eren tancs estàndard, mentre que B i C tenien tancs DD amfibis), que comprenien cada una:
  • un comandament de tres tancs.
  • tres grups de 5 tancs.
• una companyia de tancs lleugers anomenada D.
• una companyia HQ (grups de reconeixement, morters i tancs d'assalt).
• una companyia de servei.

Els batallons de Rangers

Cada batalló de rangers tenien un efectiu de 500 homes repartits en sis petites companyies de 68 homes numerats de la A a la F. Cada companyia tenia 3 oficials i 65 homes, o sigui, un comandament i dos grups. Eren unitats d'elit que tenien una formació de comando.

Els dos batallons de rangers el 2n i el 5è tenien una missió aïllada: controlar la Pointe du Hoc a 5 km a l'oest d'Omaha, tenien en un principi tres companyies del 2n regiment. La companyia C d'aquest batalló havia de desembarcar amb la primera onada a l'extrem oest d'Omaha per establir una unió. Al senyal dels assaltats les altres unitats havien d'unir-se directament a la Pointe du Hoc, sinó desembarcarien a l'oest d'Omaha i arribarien a la Pointe du Hoc per terra.

Els enginyers

Les unitats d'enginyers comprenen les unitats orgàniques de les divisions però també de reforços, entre les quals unes especialitzades en la demolició de la Navy.

La flota

El comandament de la flota estava a càrrec de l'almirall Hall que treballava estretament amb el general Gerow. Per al desembarcament, es van trobar en el navili Ancon que feia de vaixell insígnia.

Croiseur Georges Leygues

Els navilis d'escorta, de suport i de servei

USS Texas (que va bombardejar la Pointe du Hoc)

USS Arkansas

HMS Glasgow

FS Montcalm

FS "Geroges Leygues"

12 destructors

En aquest punt encara falta afegir 33 dragadors de mines i 600 navilis més petits.

Els vaixells de transport Més de 280 navilis de tipus divers, barques de desembarcament d'infanteria asseguraven el transport de 34000 homes i 3300 vehicles.

Sherman DD amb la faldilla abaixada

Els mitjans amfibis Múltiples mitjans amfibis es van construir per al desembarcament, sobretot carros amfibis i barques.

Els carros amfibis de nom DD, abreviació de "Duplex Drive" i que tenien el sobrenom "Donald Duck" pels tanquistes. Es tracta de tancs Sherman amb una faldilla de tela que el vestia i que servia per flotar. Dues hèlix asseguraven la propulsió. La posada a l'aigua es preveia a 4 km de la costa. Des de l'arribada a la platja la faldilla s'abaixava i el carro podia obria i moure's. Aquest material, imaginat pel general britànic Percy Hobart, va restar en secret fins al 6 de juny.

Les barques principals es deien:

• Landing Craft Assault (LCA) : més vell i menys ràpid (8 nusos), podia transportar 30 homes i tenia 12 m de llarg.
• Landing Craft Vehicle & Personnel (LCVP) : velocitat màxima, 12 nusos, podia transportar 36 homes o vehicles amb rodes, i tenia 12 m de llarg.

Els LCA et LCVP van transportar, en un principi, tropes d'infanteria.

• Landing Craft Mechanized (LCM) : podia transportar 60 homes o un carro, tenia una llargada de 13 m.

Els LCM van transportar les unitats d'enginyers amb els tankdozers.

• Landing Craft Tank (LCT) : podia transportar 3 o 4 carros mitjans, amb 60 m de llargada.

Els LCT podien transportar els carros Sherman fins a la platja, excepte els DD que van ser amarats a 4 km de la costa.

• Landing Craft Infantry (LCI) : n'hi havia dos models, amb capacitat per a 100 i 200 homes.

Hi havia naus especials:

• Landing Ship Infantry (LSI): transportava homes, LCA i LCM que els posava a l'aigua.
• Landing Ship Tank (LST) : que tenia grues i una rampa flotant per descarregar carros i altres vehicles.

Planificació del desembarcament

Enquadrada a l'Operació Neptú, posada en pràctica de l'Operació Overlord, Omaha beach i la Pointe du Hoc es van atribuir a la força de desembarcament O, que seria seguida per la força B. La força O comprenia dos regiments de la 29, les divisions 115 i 116, dos regiments de la 1a divisió, dos batallons de rangers i els mitjans de suport. Representava un total de 34000 homes, 3600 vehicles, dirigits pel general major Huebner, assistit pel general adjunt, el brigadier general Norman Cota. Aquesta organització tenia l'objectiu d'assegurar la unitat del comandament a la fase inicial i facilitar el passatge de les dues divisions quan fos possible. Els altres elements de les dues divisions constituïen temporalment la força B, que va desembarcar més tard i que estava sota el comandament del comandant de la 29 divisió.

Dos regiments van desembarcar al cap, cadascun sobre un front de 3 a 4 quilòmetres:

• a l'oest el 116 RCT (de la 29 divisió), reforçat, entre altres, pel 743 batalló de tancs.
• a l'est, el 16 RCT de la 1a divisió, i el 741 batalló de tancs.

Aquests regiments eren anomenats "Regiment Combat Team" (RCT) perquè estaven compostos principalment per infanteria però també de tancs, unitats d'enginyers, mitjans antiaeris, d'artilleria i de suport logístic i mèdic.

Per al desembarcament a terra d'un RCT (3500 homes i 300 vehicles), són previstos entorn: 80 LCVP, 20 LCA, LCM i 50 LCT (feien viatges entre la platja i els navilis de transport).

La platja d'Omaha estava dividia en sectors de llargades diferents que portaven els noms de Charlie, Dog Green, Dog White… per tal de coordinar l'arribada de les unitats envers els seus objectius.

L'ordre de successió de les unitats era molt precisa i en funció del temps i pel sector, el personal i els vehicles per desembarcar amb els mitjans de transport naval. Les barques de desembarcament van haver de fer rotacions entre la platja i els navilis de transport i se'n van perdre unes quantes. El comandament, sabia també, que els seus plans de desembarcament no serien seguits com una guia.

Els primers elements que havien d'arribar a la platja foren els carros DD per l'efecte sorpresa. N'hi havia 64 per a la totalitat de la platja. Foren immediatament seguits per les companyies d'infanteria (quatre per RCT) i unitats d'enginyers.

Les unitats d'enginyers es van articular en setze Gap Assault Teams (8 per RCT) compostos cada una per una quarantena d'enginyers però també d'unitats de demolició de la Navy. Cada equip disposava d'un Tankdozer. Van ser portats a la platja pels LCM. La seva missió era destruir per crear 16 bretxes de 45 m d'amplada. Aquest treball era indispensable perquè la marea pujaria i permetria a les barques arribar.

Com a il·lustració, la taula que segueix dona una síntesi del desembarcament per als primes 30 minuts:

Timing	116 RCT	16 RCT
H-10 / H-5	32 tancs DD Dues companyies de tancs amfibis	32 tancs DD Dues companyies de tancs amfibis
H	8 LCT Una companyia de tanc estàndard	8 LCT Una companyia de tanc estàndard
H+1	6 LCA + 18 LCVP Quatre companyies d'infanteria	12 LCA + 12 LCVP Quatre companyies d'infanteria
H+3	2 LCA : una companyia ranger 12 LCM : unitats d'enginyers	8 LCM : unitats d'enginyers
H+8		4 LCM unités génie
H+25		6 LCM unités génie
H+30	8 LCA + 19 LCVP Dues companyies d'infanteria, HQs, unitats antiaèries	6 LCA + 20 LCVP Dues companyies d'infanteria, HQs, unitats antiaèries

Tot seguit van arribar, entre l'hora H+40 min. a l'hora H+120 min., una nova onada de reforços cada deu minuts. En la hipòtesi que el 5è batalló de rangers i les dues darreres companyies del 2n batalló no poguessin arribar a la Pointe du Hoc, estava previst que anessin a Dog Green entre H+60 i H+70.

En quatre hores, les dues RCT al capdavant havien d'haver desembarcat. Llavors seguirien els altres dos regiments d'infanteria de cada divisió i els diversos elements de suport.

Batalla

L'entrada a l'aigua

A partir de les 3:30 h va començar el transbordament de les unitats d'infanteria dels vaixells de transport a les barques de desembarcament.

Una mica abans de les 6h, l'aviació va bombardejar les posicions de la costa, però els núvols eren baixos i moltes bombes no van fer objectiu, els WN van quedar intactes. A les 5:58h es va fer de dia i l'artilleria naval va prendre el relleu. La visibilitat era dolenta i els trets anaven massa terra endins, a uns 2 o 3 km darrere la línia principal de defensa alemanya.

A partir de les 5:40h, els LCT van començar a deixar els tancs DD del 741 batalló a 5 km de la costa, més endins del mar del que estava previst, ja que els mariners es van atabalar amb l'intens foc enemic. Els 16 tancs de la companyia C van avançar ràpidament. De la companyia B es van posar 13 carros a l'aigua i només 2 van arribar a terra; els 3 que quedaven van ser desembarcats directament a terra ferma per la LCT. El 741 batalló de tancs va començar el combat amb només un terç dels seus efectius. El batalló 743 va tenir més sort, ja que el comandant havia estat advertit dels problemes de la 741 i va decidir de fer deixar tots els tancs a la platja per les LCT.

Soldats americans a punt de desembarcar

La primera onada

A les 6:25h, la primera onada va arribar a la platja. Eren equips d'enginyers que arribaven en primer lloc, seguits immediatament i avançats per les vuit companyies d'infanteria. Els carros portats per LCT van arribar uns minuts més tard. Els 2 Sherman DD escapats de la companyia B van arribar també a la platja. El conjunt comptava amb 1450 homes, una seixantena de carros i diversos enginys d'enginyers. La major part de les unitats van arribar més a l'est del que estava previst, més o menys un quilòmetre, el corrent marí havia fet derivar les barques.

Conforme a les ordres, els alemanys no desvetllaven les posicions, intactes després dels bombardejos. Esperaven que les tropes desembarquessin per obrir foc. Les vuit primeres companyies americanes del 116 RCT (E, F, G i A) i del 16 RCT (L, I, E i F) foren molt castigades. Els soldats es van amagar, com van poder, darrere els obstacles de les platges. Com va remarcar un oficial nord-americà, no hi havia ni un forat d'obús on amagar-se. Els homes d'enginyeria havien d'obrir escletxes a través dels obstacles abans que la marea pugés i van patir un important nombre de baixes.

El fotògraf de guerra Robert Capa, que va desembarcar amb la companyia E del 116 RCT a Easy Red, va prendre les primeres fotos del desembarcament. La situació era catastròfica. L'únic èxit inicial es va aconseguir a l'extrem oest de la platja, on la companyia C del 2n batalló de Rangers va aconseguir arribar al peu del penya-segat. Al mateix moment, a 5 quilòmetres d'allà, tres altres companyies d'aquest batalló s'havien d'apoderar de la Pointe du Hoc. La companyia C estava encarregada de desembarcar a Omaha per tal d'unir-se amb les altres companyies. Va passar just a l'oest del WN 73 per atacar-lo per darrere. D'altres Rangers, encara al mar, esperaven un senyal de la Pointe du Hoc, per ajudar-los o bé desembarcar a Omaha.

Soldats desembarcant en direcció a la platja

La segona onada

A partir de les 7h, van arribar les barques que portaven la segona onada. Noves companyies d'infanteria i els rangers van desembarcar. El brigadier general Cota va unir-se al comandant de la 29 divisió que va arribar a Dog White. Va estimular els homes. El 5è batalló de rangers, amb algunes companyies d'infanteria, va prendre l'altiplà entre WN 70 i 68.

Cap a les 8:15h, els rangers ajudats d'infants van aconseguir una primera posició en direcció a Vierville. A l'est, el coronel Taylor, comandant del 16 RCT, va aconseguir fer passar un grup d'homes entre WN 64 i 62. Taylor va dir una frase cèlebre mentre era a la platja: "Només hi ha dos tipus de soldats en aquesta platja, aquells que són morts i aquells que moriran! Llavors, ens hem de moure!"

A les 9h, a l'extrem de la platja, el WN 60 es va rendir després d'haver estat desbordada.

A les 10h, tres avançades van tenir èxit, però la situació era desesperada. Dos destructors s'apropaven fins a 1 km de la costa per efectuar un tir de precisió sobre les defenses. La via d'accés del Ruquet (E1) va poder ser oberta.

Després de les 10h

A les 10:30 h, la marea era alta. Els 18 i 115 RCT van començar a desembarcar.

Amb l'ajuda de l'artilleria naval, els WN anaven caient, un després de l'altre, excepte els WN 66 i 68 que van aguantar fins al vespre. Durant aquest temps, els alemanys van contraatacar, però van ser repel·lits. L'artilleria alemanya va començar a afeblir-se, ja que no tenia municions. En el costat nord-americà, el suport naval es feia més eficaç i va reduir els WN. Els LCI van poder abordar davant el Ruquet (E1). Els enginyers anaven fent un accés a Saint-Laurent i va permetre el transport dels vehicles i del material per terra.

A partir de la tarda, els GI van ocupar l'alt de Vierville.

Al vespre, la penetració només era de 2 a 3 km. Hi havia encara a Colleville forces alemanyes que provaven de marxar i la major part van ser capturats.

Balanç de la primera jornada

Accions a Omaha Beach

Els objectius previstos per al primer dia (penetrar fins a 8 quilòmetres a l'interior) no s'havien aconseguit. La unió amb la Pointe du Hoc no s'havia fet, però el perímetre establert era suficient per poder alimentar el cap de pont.

34 000 homes i 2 800 vehicles es van desembarcar però només 100 t de material de les 2400 previstes. Les pèrdues de material foren importants. Les pèrdues humanes foren de 1000 morts i 2000 ferits i desapareguts, quinze vegades més que Utah Beach. S'estima que un quart de les pèrdues es van deure a ofegaments.

Els dies següents

La 2a divisió d'infanteria va desembarcar 7 de juny

El cap de pont es va engrandir i el retard es va poder reconduir. Els dies 7 i 8 de juny, la 2a divisió d'infanteria va desembarcar, seguida de la 10 i la 2a divisió blindada. Es va construir un petit camp d'aviació que va permetre l'evacuació dels nombrosos ferits.

Es van construir un port artificial "Mulberry" a Saint-Laurent. Contràriament al port d'Arromanches, no va resistir la tempesta del 19 al 22 de juny. La infraestructura es va adaptar per facilitar els transbordaments cap a la platja.

Conclusions

Omaha Beach va ser certament, de les cinc platges, aquella que tenia un relleu més desfavorable per al desembarcament.

Molts factors imponderables van malmetre l'operació:

• la mala visibilitat va impedir la neutralització de les defenses per part dels bombarders i l'artilleria naval.
• l'estat de la mar i d'un corrent marí més fort que el previst van causar la deriva de moltes barques i de 27 tancs DD de 29. Això va causar un caos en l'orde i el lloc del desembarcament.
• la instal·lació de la 352 divisió d'infanteria alemanya fou posterior al disseny dels plans.

L'artilleria naval no semblava haver estat a l'altura. La visibilitat no era ideal, però els vaixells es van quedar massa lluny de la costa. Només l'apropament de dos destructors després de les 10 va poder desbloquejar la situació.

La mancança de carros per poder donar suport a la primera onada es va fer cruelment sentir. 29 carros DD, dels quals 27 es van enfonsar, es van llançar massa endins del mar i no estaven capacitats per estar tan lluny. Això va servir perquè a la resta de platges els tancs es desembarquessin més propers. El corrent, a més, va fer que els carros es desviessin i no poguessin donar suport a les onades d'infanteria. La manca de dispersió dels altres tancs, que van ser portats per LCT fins a la platja els va fer un objectiu més fàcil; amb tot, els carros foren decisius per "salvar la jornada", tal com va dir un comandant d'infanteria.

Els rangers es van mostrar particularment eficaços, cosa que mostra la utilitat de les tropes d'elit ben entrenades.

Els WN es van atacar per darrere, cosa que va poder apoderar-se'n amb facilitat.

No hi va haver cap contraatac alemany.

Vegeu també

• Utah Beach
• Juno Beach
• Sword Beach
• Gold Beach
• Pointe du Hoc

Enllaços externs

• Site spécialisé Omaha Beach mémoires- Web molt completa amb mapes.]
• D-Day - état des lieux : Omaha Beach Desenvolupament de les operacions del 6 de juny de 1944 a Omaha Beach.

Omaha Beach avui dia, a Vierville-sur-Mer.

Cementiri americà de Colleville-sur-Mer, Calvados.