Platycapnos saxicola
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Papaveraceae |
| Gènere | Platycapnos |
| Espècie | Platycapnos saxicola  Willk., 1848 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Platycapnos saxicola és una espècie de planta de la família de les papaveràcies.[1] És un endemisme del Sistema Bètic i Nord del Marroc.
Etimologia
[modifica]- Platycapnos: el seu nom està compost per πλατύς (platýs) mot grec que significa aplanat i estés, i καπνός (capnos) que és el nom comú que tenien les fumdeterra (gènere Fumaria) en grec i posteriorment en llatí. Nom atorgat per la seva aparença amb les espècies de Fumaria, però de fruits més aplanats que aquestes.
- saxicola: epítet d'origen llatí que significa literalment, que habita la roca (planta glareícola), referint-se a que creix en ambients pedregosos o tarteres.[2]
Descripció
[modifica]És un hemicriptòfit perenne[3] de fins a 25 cm d'alçada, de tiges ascendents i carnoses, fràgils i glauques i absents de fulles a la seva part superior. Les fulles són doblement pinnatisectes amb els últims segments filiformes.[4] Flors zigomorfes, rosades, sense marge groc, agrupades en raïms més aviat globosos. Els sèpals són petaloides i presenta 4 pètals, el superior amb una dent basal prominent. Té dos estams amb tres anteres cada un. L'estigma sense papil·les i un apèndix apical bífid. El fruit és una càpsula aplanada, monoesperma, amb la cara lateral membranosa i marge gruixut. Les llavors també són aplanades, de color marró fosc i estries concèntriques. Floreix de juny a agost. El seu nombre cromosòmic és 2n = 28.[5][6]
Els espècimens del gènere Platycapnos produeixen alcaloides aromàtics de la família de les isoquinolines, fet que el provoca que siguin lleugerament tòxics. En especial Platycapnos saxicola és ric en sinoacutina i glaucina mentre que les altres espècies (P. tenuiloba i P. spicata) produeixen en més abundància aporfina i nantenina. El contingut d'alcaloides de la planta és d'entre 1,9 i 3% del seu pes total en sec.[7]
Es diferencia de les altres espècies de Platycapnos per ser una planta perenne, tenir tiges florals no folioses a la part superior i no presentar un apèndix en l'àpex de l'estigma.[5]
Hàbitat i distribució
[modifica]La seva distribució és bèticomagrebí. A la Península es troba a diferents serres del Sistema Bètic de les províncies de Jaén, Granada i Almeria,[3] també s'hi fa a l'Atles mitjà (el Marroc). Creix en gleres, tarteres més o menys mòbils i peus de penya-segats de naturalesa calcària de l'estatge oromediterrani (equivalent a l'estatge subalpí) per sobre dels 2.000 metres.[5] En aquests indrets forma una comunitat pròpia de llocs pedregosos (Platycapno saxicolae-Iberidion lagascanae) juntament amb altres espècies glareícoles com Silene boryi, Silene vulgaris subsp. commutata i Senecio quinquerediatus.[3] Segons criteris de la UICN és una espècie vulnerable, degut a la seva reduïda àrea de distribució, inferior a 250 km².[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Platycapnos saxicola Willk.». The Plant List. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «sarcocaulis - saxum» (en anglès). Dictionary of Botanical Epithets. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Poveda, Juan Francisco Mota; Mota, Juan F.; Cueto, Miguel; Merlo, María Encarna. Flora amenazada de la provincia de Almería (en castellà). Universidad Almería, 2003. ISBN 978-84-8240-619-0.
- ↑ «Platycapnos saxicola». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. I de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). II. Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 827. ISBN 84-00-06221-3.
- ↑ «Genus Platycapnos (DC.) Bernh.». Galanthus, 2013. [Consulta: 18 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Suau, Rafael; Cabezudo, Baltasar; Rico, Rodrigo; Nájera, Francisco; López-Romero, Juan Manuel «Phytochemical variations within populations of Platycapnos saxicola Willk.» (en anglès). Biochemical Systematics and Ecology, 32, 6, 01-06-2004, pàg. 565–572. DOI: 10.1016/j.bse.2003.08.012. ISSN: 0305-1978.
- ↑ VVAA «Lista roja de flora vascular española (valoración según categorías UICN)». Conservación vegetal, 6, 2000, pàg. 11-38.