Platyceramus
 Platyceramus platinus  | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Pterioida |
| Família | Inoceramidae |
| Gènere | Platyceramus Heinz, 1932 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Platyceramus és un gènere extint de mol·luscs bivalves de la família dels inoceràmids que tingueren una amplíssima distribució durant el Cretaci superior, fa entre 66 i 89,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Àustria, Bulgària, el Canadà, Espanya (incloent-hi l'anticlinal de Sant Corneli, al Pallars Jussà), els Estats Units, França, l'Índia, Jamaica, el Japó, el Perú, Rússia, el Turkmenistan, Turquia i Ucraïna.[1]
De vegades es classifiquen com a subgènere d'Inoceramus. L'espècie més grossa i més ben coneguda del gènere és P. platinus. Aquesta espècie feien típicament 1 metre o més de longitud axial, però alguns espècimens fòssils s'han trobat que feien 3 metres de llarg essent així els mol·luscs més grossos coneguts. També s'hi han trobat peixos que s'hi refugiaven, ostres[2] i percebes (també fossilitzats). Fins i tot s'han trobat perles.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Platyceramus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Everhart, Mike «Oyster-shell coprolites; a stratigraphic marker in the smoky hill chalk (Upper Cretaceous) of Western Kansas» (en anglès). Transactions of the Kansas Academy of Science: Abstracts, vol. 11, 2009, pàg. 12.