Ratpenat orellut septentrional
Plecotus auritus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 30 anys |
| Hàbitat | bosc i matollar |
| Envergadura | 0,254 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 17596 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Plecotus |
| Espècie | Plecotus auritus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio auritus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus), igual que el ratpenat orellut meridional, es caracteritza per les grans dimensions de les orelles, gairebé tan llargues com el cos.
Descripció
[modifica]Els seus pavellons auditius, molt fins, es toquen per sobre el front a nivell de la base i a la vora anterior, que està coberta de pèls, tenen una protuberància en forma de botó característica. El tragus és llarg, en forma de llanceta i té una amplada màxima de 5 mm. L'animal solament aixeca les orelles poc abans d'emprendre el vol, però un cop en l'aire les manté plegades enrere. En posició de dormir les plega sobre el cos i deixa que el tragus pengi.
El pelatge és llarg, marró grisós clar amb tonalitats daurades pel dors i blanquinós pel ventre. El musell és marró clar i, a tots dos costats del coll, al límit entre la coloració dorsal i la ventral, sol presentar una taca també més clara. Les orelles i les membranes alars són del mateix color que el dors i el tragus és de coloració més clara que el pavelló de l'orella. Les cries són de color gris clar i tenen el rostre fosc.
Dimensions corporals: cap + cos (41 -55 mm), cua (33 - 60 mm), avantbraç (35 -43 mm) i envergadura alar (240 - 285 mm).
Pes: 5 - 11 g.
Hàbitat
[modifica]Boscos poc frondosos. Tot i que no es manté lligat als assentaments humans, també se'l pot trobar en parcs i jardins de pobles i ciutats.
Els seus refugis preferits són els forats dels troncs dels arbres, però també s'instal·la en cavitats subterrànies i edificis, especialment a l'hivern.
Costums
[modifica]Sol sortir a caçar una mica tard, quan ja és ben fosc, amb un vol lent i oscil·lant però molt hàbil en espais reduïts, entre els 5 i els 6 m d'alçada.
Pot conviure amb el ratpenat de bosc.
Sinònims
[modifica]- bonapartii, Gray, 1838
- brevimanus, Jenyns, 1829
- communis, Lesson, 1827
- cornutus, Faber, 1826
- europaeus, Leach, 1816
- megalotos, Schinz, 1840
- montanus, Koch, 1865
- otus, Boie, 1825
- peronii, I. Geoffroy, 1832
- typus, Koch, 1865
- velatus, I. Geoffroy, 1832
- vulgaris, Desmarest, 1829
Subespècies
[modifica]- P. auritus auritus, Linnaeus, 1758.
- P. auritus begognae, de Paz, 1994.
- P. auritus homochrous, Hodgson, 1847.
- P. auritus sacrimontis, G. M. Allen, 1908.
- P. auritus uenoi, Imaizumi i Yoshiyuki, 1969.
Espècies semblants
[modifica]El ratpenat orellut meridional té el tragus del mateix color que el pavelló de l'orella i d'una amplada màxima de 6 mm.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Il·lustració d'Ernst Haeckel. -
Detall del cap. -
Il·lustració de R. A. Sterndale, 1884.
Bibliografia
[modifica]- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 76-77.
Enllaços externs
[modifica]
- Distribució d'aquesta espècie animal a Itàlia. Arxivat 2006-05-10 a Wayback Machine. (italià)
