Scotophilus marovaza
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 136774  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Scotophilus |
| Espècie | Scotophilus marovaza Goodman, Ratrimomanarivo i Randrianandrianina, 2006 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Scotophilus marovaza és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic del Madagascar.
Etimologia
[modifica]El nom específic deriva de la localitat a la part nord-occidental de l'illa malgaixa on fou capturat el 2004 l'holotip, un mascle adult actualment conservat amb número de catàleg FMNH 184050 al Museu Field d'Història Natural de Chicago.
Descripció
[modifica]Dimensions
[modifica]És un ratpenat de petites dimensions, amb una llargada total d'entre 100 i 113 mm, la llargada de l'avantbraç d'entre 41 i 45 mm, la llargada de la cua d'entre 38 i 45 mm, la llargada del peu d'entre 6 i 7,2 mm, la llargada de les orelles d'entre 13 i 15 mm i un pes de fins a 15,5 g.[1]
Aspecte
[modifica]El pelatge és curt. El cos és robust i el cap és gros. Les parts dorsals són marró-rogenques, amb una franja dorsal més clara, mentre que les parts ventrals són grogues-marronoses clares. El musell és curt i ample, a causa de la presència de dues masses glandulars als costats. El tragus és llarg, falciforme, amb l'extremitat fusiforme i un lòbul a la base. Les membranes alars són de color marró fosc. La punta de la llarga cua s'estén lleugerament més enllà de l'ample uropatagi. Emet una forta olor de mesc.
Ecolocalització
[modifica]Emet ultrasons a baix cicle de treball en forma d'impulsos de freqüència gairebé constant amb una màxima energia d'aproximadament 45,9 kHz.
Biologia
[modifica]Comportament
[modifica]Alguns individus foren capturats sota el sostre d'una cabana fet amb fulles seques de palmeres de l'espècie Bismarckia nobilis.
Alimentació
[modifica]S'alimenta d'insectes.
Reproducció
[modifica]Una femella capturada al mes de novembre es trobava en un evident estat d'alletament. Probablement les femelles entren en estre al principi de l'estació plujosa, entre novembre i febrer, mentre que els mascles estan sexualment actius gran part de l'any.
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta espècie és difosa a la part occidental de Madagascar, des de la localitat de Marovaza, prop de Mahajanga, fins a Morondova al sud-oest.
Viu als boscos caducifolis secs secundaris i a les sabanes amb prevalença de palmeres fins a 200 metres d'altitud.
Estat de conservació
[modifica]La Llista Vermella de la UICN, tenint en compte el seu vast àmbit de distribució a la part occidental de l'illa i la falta d'amenaces rellevants, classifica S. marovaza com a espècie en risc mínim (LC).[2]
Referències
[modifica]- ↑ Goodman et al., 2006
- ↑ Jenkins, R. K. B.; Rakotoarivelo, A. R.; Ratrimomanarivo, F. H.; Cardiff, S. G. Scotophilus marovaza. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 31 juliol 2014.
Bibliografia
[modifica]- Goodman SM, Ratrimomanarivo FH i Randrianadrianina FH «A new species of Scotophilus (Chiroptera: Vespertilionidae) from western Madagascar» (en anglès). Acta Chiropterologica, 8, 1, 2006, pàg. 21-37.
- Rakotoarivelo AR i Randrianandriananina FH «A chiropteran survey of the Lac Kinkony-Mahavavy area in western Madagascar» (en anglès). African Bat Conservation News, 12, pàg. 2-4.
