Plethron
| Tipus | unitat de longitud i unitats de mesura de l'Antiga Grècia  |
|---|---|
| Unitat de | longitud |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | 29,55 m |
| A unitats estàndard | 100 pousos 160 dactylos (en)  10 akaina (en) |
Plethron (en grec antic πλέθρον, en Homer πέλεθρον) era una antiga mesura de superfície grega. Probablement era l'amplada de la γύης ("gyes", camp) o l'espai situat entre les pedres (οὖρα), que formaven els costats més llargs de la parcel·la, i equivalia a cent peus. Es va convertir en la mesura utilitzada normalment a l'antiga Grècia. Cada plethron contenia 4 arurae.[1] Segons Libani, era la mida que s'establia per delimitar el terreny on es practicava la lluita als Jocs.[2] Amb el temps va esdevenir una mesura de longitud conservant el nom i era equivalent a cent peus romans, a 29,57 metres (100 pous, o peus grecs) i també 1/6 d'un estadi.
Un plethron (quadrat) era igualment una unitat de superfície equivalent a 0,0875 hectàrees. Va continuar usant-se a l'Imperi Romà d'Orient, definit com a 100 peus o 40 passos (vema).
Els romans la van anomenar juguera, si bé en realitat s'acostava més a un actus (mitja juguera), segons diu Luci Juni Moderat Columel·la, i afegeix que s'establia com la distància que podien llaurar els bous sense alçar l'arada, per evitar que es cansessin.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Mensura. Plethron». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 5-XII-2020].
- ↑ Libani. Λόγοι, Oracions, 10