Plohophorus
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Cingulata |
| Família | Chlamyphoridae |
| Subfamília | Glyptodontinae |
| Gènere | Plohophorus  Ameghino, 1887 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Plohophorus és un gènere extint de mamífers cingulats de la família dels clamifòrids que visqueren a Sud-amèrica des del Miocè superior[1] fins al Plistocè mitjà, fa entre 471.000 i 9 milions d'anys.[3] Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, el Brasil i l'Uruguai.[1] L'espècie més recent d'aquest grup, P. avellaneda, també n'era el representant més gros, culminant una tendència evolutiva cap a una major grandària.[3] Es calcula que pesava gairebé mitja tona.[4] La taxonomia del gènere ha estat bastant incerta des que el paleontòleg argentí Florentino Ameghino el descrigué el 1887.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Entrada «Plohophorus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ Quiñones et al., 2023, p. 1.
- ↑ 3,0 3,1 Quiñones et al., 2023, p. 1.
- ↑ «Describen una nueva especie de gliptodonte en Argentina» (en castellà). CONICET, 2 novembre 2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ Zamorano i Scillato-Yané, 2011, p. 605.
Bibliografia
[modifica]- Quiñones, S. I.; Cuadrelli, F.; De los Reyes, M.; Luna, C. A.; Poiré, D. G.; Zurita, A. E. «A new species of Plohophorus Ameghino (Cingulata, Glyptodontidae) from the latest Pliocene–earliest Pleistocene of the Pampean Region (Argentina): the last survivor of a Neogene lineage» (en anglès). Journal of Systematic Palaeontology, 21, 1, 2023. DOI: 10.1080/14772019.2023.2246963.
- Zamorano, M.; Scillato-Yané, G. J. «Nueva y Más Reciente Especie de Plohophorus Ameghino (Xenarthra, Glyptodontidae) del Marplatense Inferior (Barrancalobense, Plioceno Tardío), de Barranca de los Lobos (Provincia de Buenos Aires)» (en castellà). Ameghiniana, 48, 1, 2011, pàg. 605-620. DOI: 10.5710/AMGH.v48i3 (271).