Vés al contingut

Plomall de Moctezuma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaPlomall de Moctezuma

Modifica el valor a Wikidata
Tipusheaddress (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Materialploma
or Modifica el valor a Wikidata
Mida175 (diàmetre) × 117 (alçària) cm
Localització
Col·lecció
MunicipiViena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióWeltmuseum Wien (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Una imatge de Moctezuma II amb un tocat diferent al denominat Plomall de Moctezuma.

Es coneix com a Plomall de Moctezuma un quetzalapanecáyotl o tocat de plomes de quetzal enfilades en or i pedres precioses que actualment es troba al Museu Etnogràfic de Viena, Àustria, que segons la tradició va pertànyer al tlatoani Moctezuma Xocoyotzin (1466-1520), tot i que no hi ha certesa històrica d'això, ni autenticitat de la seva antiguitat.[1][2] Fins i tot que sigui un abillament pel cap ha estat qüestionat.[3] Al llarg de diversos segles la peça ha canviat de propietaris en diverses ocasions fins a arribar a Viena. Durant el segle xx va ser part d'una campanya nacionalista promoguda des del govern mexicà per exaltar com una peça que havia de ser tornada a Mèxic, on hi ha una rèplica al Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic, que tot i les investigacions actuals se segueix presentant com a tal.

Descripció

[modifica]

El plomall és en realitat un quetzalapanecáyotl, una obra dels amanteca sobre artistes mexicas especialistes en la creació d'objectes amb plomes. Té una alçada de 116 cm i un diàmetre de 175 cm. El centre del plomall està fet amb plomes blaves de l'au xiuh totol, i teixells d'or en forma de mitges llunes amb pedres precioses. Segueix una zona rosa de plomes de tlauquechol i una altra zona de plomes marrons de cucut, d'on surt una filera de plomes verdes de quetzal, algunes de fins a 55 cm de llarg. Segueix una altra zona també de plomes de quetzal. En total té més de 400 plomes de quetzal. Tot i que en l'actualitat està molt deteriorat el seu valor estimat pel govern austríac és d'uns quants milions de dòlars.

A la fi del segle xix diversos investigadors europeus, com Hochstetter i Eduard Seler es van interessar per la peça. La identificació com a quetzalapanecáyotl es deu a l'antropòloga nord-americana Zélia Nuttall.[4] El plomall va ser dipositat al Museu Etnogràfic de Viena durant la Segona Guerra Mundial, juntament amb altres objectes prehispànics que s'han identificat amb objectes litúrgics del culte a Quetzalcóatl i Ehécatl.

Teoria de la seva estada a Europa

[modifica]

La historiadora i investigadora mexicana Carmen Cook de Leonard afirma que aquesta peça és només un dels molts plomalls que posseïa Moctezuma i no es tracta d'una peça única i irreemplaçable. Moctezuma tenia moltes riqueses i utilitzava diferents ornaments com aquest. Segons aquesta teoria Hernán Cortés va iniciar converses amb Moctezuma per incitar-lo a convertir-se al catolicisme i a ser vassall del rei Carles I. Això va conscienciar Moctezuma de la guerra que s'aproximava i probablement per aconseguir temps per organitzar-se va donar a Cortés unes altres 158 peces junt a aquest plomall, com a regal pel seu rei.[5] Així, aquestes peces van ser inventariades i enviades a Alemanya, on en aquell moment residia el rei. La peça va ser oblidada i molts anys després va ser descoberta, restaurada i utilitzada com a símbol del Museu d'Etnologia de Viena.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. González de Alba, Luis. "El penacho de un pobre diablo" a La Jornada
  2. "El penacho de Moctezuma si es un atavío para la cabeza Arxivat 2007-08-04 at Archive.is" a Conaculta
  3. Rodríguez, Ana Mónica. "El penacho de Moctezuma es una capa de sacerdote, afirma un investigador" a La Jornada
  4. Zélia Nuttall: "Sud li quetzal-apanecaiotl ou coiffure Mexicaine en plumes conservée à Vienne" a Congrès International des Americanística, Paris 1890. París 1892. pàg. 453-459
  5. Cook de Leonard, Carmen «¿De quién es el penacho de Moctezuma?» (en castellà). Excélsior, 24-02-1988. Arxivat de l'original el 2011-01-20 [Consulta: 20 gener 2011]. Arxivat 2011-01-20 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]