Plutarc d'Atenes
| |||
| Nom original | (grc) Πλούταρχος ὁ Ἀθηναῖος  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 350 Atenes (Grècia) | ||
| Mort | dècada del 430 (79/89 anys) Atenes (Grècia) | ||
| Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes | |||
| 400 – 432 – Sirià d'Alexandria → | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, astrologia i psicoteràpia | ||
| Ocupació | filòsof | ||
| Període | Imperi Romà i antiguitat tardana | ||
| Alumnes | Procle, Asclepigènia i Sirià d'Alexandria | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Fills | Hieri, Asclepigènia | ||
Plutarc d'Atenes (grec antic: Πλούταρχος, llatí: Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del segle v. Pels seus coneixements era conegut com a Plutarc el Gran.
Era eclèctic o sincretista i entre els seus deixebles hi havia Sirià d'Alexandria, que després el va succeir al capdavant de l'escola, i Procle de Lícia. Es creu que va seguir a Iàmblic en la seva doctrina de l'eficàcia dels ritus teúrgics per portar a l'home a la comunió amb Déu.
Va escriure alguns comentaris que s'han perdut sobre el Timeu de Plató i el De Anima d'Aristòtil. Va morir a avançada edat, aproximadament el 430, segons diu Suides.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 2.Plutarchus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 431