Pohlita
Pohlita | |
---|---|
Fórmula química | Pb7(IO₃)(OH)4Cl9 |
Localitat tipus | mina La Compañia, Sierra Gorda, província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,3366(5) Å; b = 9,5130(9) Å; c = 16,243(1) Å; α = 81,592(7)°; β = 84,955(7)°; γ = 89,565(6)° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Grup espacial | p1 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2022-043 |
Any d'aprovació | 2022 |
Símbol | Poh |
Referències | [1] |
La pohlita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del geòleg econòmic nord-americà, Demetrius Pohl (n. 1944).
Característiques
[modifica]La pohlita és un iodat de fórmula química Pb7(IO₃)(OH)4Cl9. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2022, sent publicada en el mes de novembre del mateix any.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pohlita XX pertany a «04.KB: Iodats amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: bluebellita, salesita, schwartzembergita i seeligerita.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 115471, i a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb els números de catàleg: 76251 i 76252.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina La Compañia, situada a Sierra Gorda, dins la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Pohlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ Kampf, Anthony R.; Harlow, George E.; Ma, Chi «Pohlite, a new lead iodate hydroxide chloride from Sierra Gorda, Chile». Mineralogical Magazine, 87, 2, 4-2023, pàg. 171–177. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.123 [Consulta: 5 juliol 2023].