Poiarkovita
 Poiarkovita | |
|---|---|
 Agregats de microcristalls marrons de poyarkovita  | |
| Fórmula química | (Hg₂2+)₃Cl₂O₂ |
| Epònim | Vladímir Poiàrkov |
| Localitat tipus | Dipòsit d'estany-mercuri de Khaidarkan, Vall de Fergana, província d'Oix, Kirguizstan |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DD.10 |
| Dana | 10.5.2.1 |
| Heys | 8.5.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,82Å; b = 9,02Å; c = 16,79Å; β = 112,4° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | vermell cirera a vermell fosc |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Color de la ratlla | vermella |
| Densitat | 9,56 g/cm³ (mesurada); 9,64 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-099 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Poy |
| Referències | [1] |
La poiarkovita[2] o poyarkovita[3] és un mineral de la classe dels halurs.
Característiques
[modifica]La poiarkovita és un halur de fórmula química (Hg₂2+)₃Cl₂O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la poiarkovita pertany a «03.DD: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Hg» juntament amb els següents minerals: eglestonita, kadyrelita, vasilyevita, hanawaltita, terlinguaïta, pinchita, gianel·laïta, mosesita, kleinita, tedhadleyita, terlinguacreekita, kelyanita, aurivilliusita i comancheïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit d'estany i mercuri de Khaidarkan, situat a la vall de Fergana, dins la província d'Oix (Kirguizstan). Ha estat descrita a Europa i Àsia en acumulacions de cinabri oxidat.
Referències
[modifica]
- ↑ «Poyarkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 1r abril 2023].