Vés al contingut

Polígnota de Tebes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPolígnota de Tebes
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Tebes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarpista Modifica el valor a Wikidata

Polígnota de Tebes (Πολυγνώτη en grec, literalment La famosa) va ser una arpista grega del segle I aC que es va dedicar professionalment a la música. La ciutat de Delfos li va agrair haver actuat durant més de tres dies malgrat una situació de guerra.[1]

Malgrat viure en un període de guerra, en concret la campanya del consol romà Sila, va ser dels pocs músics que es va atrevir a viatjar a Delfos per participar al Festival Artístic dels Jocs Pítics del 86 aC.[2] Davant la manca de músics i que la seva música agradava, magistrats i ciutadans li van demanar seguir actuant, i així va fer-ho durant tres dies més.[3] Així ho explica en un decret que es va elaborar per deixar constància d'aquesta gesta i informar que com agraïment se li lliuraren 500 dracmes, una corona, el dret de consultar l'Oracle de Delfos, prioritat judicial, inviolabilitat, exempció d'impostos, un lloc privilegiat per gaudir dels jocs i la possessió de terres, una casa i altres honors. La recompensa va ser "per la seva pietat al déu i pel grau de preparació del seu art".[4] El decret afegeix que Polígnota era filla de Sòcrates i vivia a Delfos.[5] Aquest fet demostra que va ser una pionera en dedicar-se professionalment a la música, segons la historiadora Sarah Pomeroy va publicar el 1977 al seu assaig 'Technikai kai Mousikai'.[6]

Referències

[modifica]
  1. «No sale en la Wikipedia» (en castellà), 05-03-2021. [Consulta: 7 març 2021].
  2. D. Brendan Nagle; Stanley Mayer Burstein Readings in Greek History: Sources and Interpretations. Oxford University Press, 2007, p. 297. ISBN 978-0-19-517824-1. 
  3. Michael Lovano. The World of Ancient Greece: A Daily Life Encyclopedia [2 volumes]. ABC-CLIO, 2 desembre 2019, p. 244–. ISBN 978-1-4408-3731-9. 
  4. Spyros D. Syropoulos. Gender and the Social Function of Athenian Tragedy. Archaeopress, 2003, p. 11. ISBN 978-1-84171-503-2. 
  5. Joel Allen. The Roman Republic and the Hellenistic Mediterranean: From Alexander to Caesar. John Wiley & Sons, 25 juny 2019, p. 191–. ISBN 978-1-118-95933-6. 
  6. David Walter Leinweber. The Art of Ancient Music. Rowman & Littlefield, 28 octubre 2020, p. 59–. ISBN 978-1-79362-520-5.