Vés al contingut

Política d'Aragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aragó és una comunitat autònoma espanyola composta per tres províncies constituïda d'acord amb la Constitució Espanyola i la norma bàsica de la qual és l'Estatut d'Autonomia segons l'article 81 de la primera.

Òrgans de Govern

[modifica]

Els òrgans de govern de la comunitat autònoma són: la Diputació General d'Aragó, presidida per un President i Les Corts.

Divisió administrativa

[modifica]

Segons el seu estatut d'autonomia Aragó s'articula en tres províncies dividides en 33 comarques que a la vegada se subdivideixen en 730 municipis. A més, hi existeixen mancomunitats (agrupacions voluntàries de municipis per aconseguir unes finalitats comunes).

Partits polítics

[modifica]

Els partits polítics que actualment hi ha a l'Aragó s'articulen tant en l'eix esquerra-dreta tradicional com en el grau d'aragonesisme polític.

  • Partit dels Socialistes d'Aragó (PSOE-Aragó): federació aragonesa del PSOE, és el principal partit de centreesquerra de la Comunitat. Des de les eleccions autonòmiques de 2015 hi està al Govern al costat de la Chunta Aragonesista, sent-ne el President d'Aragó Javier Lambán. En àmbit municipal, és la primera força en ajuntaments importants com Osca, Utebo o Jaca.
  • Partit Popular d'Aragó (PP d'Aragó): organització aragonesa del PP. Ha governat en diverses legislatures i disputa l'espectre polític de centredreta amb Ciutadans. El seu líder és Luis María Beamonte. En àmbit municipal, l'alcaldessa d'una de les capitals de província, Teruel, és d'aquest partit.
  • Chunta Aragonesista (CHA, Unió Aragonesista en català): partit originàriament de la Comunitat. S'articula com el referent del nacionalisme aragonès i forma part del Govern al costat del PSOE-Aragó. La seva organització juvenil, Choventut Aragonesista, s'inclina a l'independentisme. Defensa el concepte d'Aragó com a nació i impulsa la promoció de les llengües autòctones (aragonès i català). El seu líder és José Luis Soro, actual conseller de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge.
  • Partit Aragonés (PAR): partit autòcton de centredreta. Ha format part en anteriors legislatures del Govern al costat del PP i segueix fent-ho en una gran quantitat d'ajuntaments. Defensa un nacionalisme moderat i el seu líder és Arturo Aliaga López.
  • Esquerra Unida d'Aragó (IUA): federació aragonesa d'Esquerra Unida. Durant diverses dècades ha estat el referent de l'esquerra en la Comunitat, consideració que comparteix en els últims anys amb Podem Aragó. En la legislatura 2015-2019 compta amb un escó, assignat a Patricia Luquin.
  • Podem Aragó (Podemos): federació aragonesa de Podemos. Al costat de IUA articula l'esquerra no autòctona a Aragó, sent la tercera força en les Corts d'Aragó actualment. El seu líder és Nacho Escartín. En àmbit municipal, forma part d'organitzacions satèl·lit municipalistes com Saragossa en Comú (que forma el Govern municipal de la capital aragonesa, Saragossa).
  • Ciutadans d'Aragó (C's): organització aragonesa de Ciutadans. S'emmarca en la centredreta al costat del PP i compta amb 5 escons en les Corts d'Aragó, liderat per Susana Gaspar.

Repartiment de diputats en la IX Legislatura (2015-2019)

[modifica]
Grups parlamentaris en les Corts d'Aragó durant la IX Legislatura
Nom del grup parlamentari Partit Líder Escons
Grup Parlamentari Popular PP Luis María Beamonte 21
Grup Parlamentari Socialista PSOE Javier Lambán 18
Grup Parlamentari de PODEM Aragó PODEMOS Nacho Escartín 14
Grup Parlamentari del Partit Aragonés PAR Arturo Aliaga 6
Grup Parlamentari de Ciutadans d'Aragó C's Susana Gaspar 5
Grup Parlamentari Mixt CHA José Luis Soro 2
Grup Parlamentari Mixt IU Ana Patricia Luquín 1

Eleccions municipals

[modifica]

Província d'Osca

[modifica]
Nombre de regidors en municipis de la província d'Osca (2015-2019)
Partit polític Regidors Percentatge de vots
PSOE-Aragó 616 35,42 %
PP-Aragó 363 28,18 %
PAR 226 13,4 %
CHA 32 4,26 %
IU (organitzacions municipals) 23 7,57 %
C's 7 4,19 %

Província de Saragossa

[modifica]
Nombre de regidors en municipis de la província de Saragossa (2015-2019)
Partit polític Regidors Percentatge de vots
PSOE-Aragó 733 24,03 %
PP-Aragó 533 27,59 %
PAR 338 6,11 %
CHA 99 6,93 %
C's 29 9,55 %
IU-Els Verds 16 0,65 %
Podemos (Saragossa en Comú/diverses organitzacions) 9 16,72 %

Província de Terol

[modifica]
Nombre de regidors en municipis de la província de Terol (2015-2019)
Partit polític Regidors Percentatge de vots
PSOE-Aragó 358 28,41 %
PAR 352 19,62 %
PP-Aragó 336 29,61 %
IU-Els Verds 33 9,12 %
CHA 32 5,32 %

Principals ajuntaments

[modifica]

Saragossa

[modifica]
Eleccions municipals[1]
Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
PÀG 8 5 7 15 15 11 12 15 10
Saragossa en Comú 9
PSOE 11 18 13 15 6 10 12 13 10 6
C's 4
CHA - - 2 4 6 3 3 2
IU 2 3 4 - - 1 3
PAR
7 4 8 6 4 2 2 2 - -
CDS - 3 - -
PCE 4 1
UCD 7
PTA 2 - -
Total 31 31 31 31 31 31 31 31 31 31

Osca

[modifica]
Eleccions municipals[2]
Partit 2003 2007 2011 2015
PP 6 7 11 9
PSOE 12 9 9 8
Canviar Osca 4
C's 2
Aragó Sí Pot 2
PAR 1 2 2 -
CHA 2 2 2 -
EB -
UPyD - -
IU 1 1
IU-LV/CV-GV/Ecolo Verds - - -
AE -
UCE -
PFyV - -
IA -
Total 21 21 25 25

Terol

[modifica]
Eleccions municipals[3]
Partit 2003 2007 2011 2015
PÀG 8 8 12 8
PSOE 8 7 5 5
Guanyar Terol 3
PAR 4 4 1 2
C's 2
CHA 1 2 2 1
IU - - 1
CA - -
EB -
FIA -
UPyD -
pCUA -
PFyV - -
PH -
INAR -
Total 21 21 21 21

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Ministerio del Interior de España: Consulta de resultados electorales». [Consulta: 25 juny 2015].
  2. Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 13 agost 2012].
  3. Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 31 gener 2015].