Política prefigurativa
El terme política prefigurativa és un terme d'origen anarquista generalitzat en diversos moviments d'activistes, i, que en resum, es descriu com les maneres d'organització i tàctiques realitzades que reflecteixen amb exactitud el futur la societat que es busca.[1][2] És un concepte relacionat d'acció directa i semblant al d'ètica de l'acció.
Els anarquistes es refereixen a això com "la construcció d'un nou món en la closca del vell", tot prenent un lema clàssic de la IWW. Si és un grup amb l'objectiu d'eliminar les diferències estratificades de classe, la política prefigurativa exigeix que no hi hagi diferenciació de classe dins d'aquest grup, de manera que cal deixar-les a banda. El mateix principi s'aplica a la jerarquia: si un grup lluita contra la supressió d'algunes o totes les formes de jerarquia en la societat en general, la política prefigurativa demanda fer el mateix dins del seu grup.
Perspectives sobre política prefigurativa
[modifica]L'antropòleg David Graeber a Fragments d'una antropologia anarquista té en compte aquesta noció de política per identificar una ideologia o moviment emparentat a l'anarquisme,[3] per exemple descriure la política prefigurativa dels que van participar en les manifestacions contra l'OMC de Seattle 1999:
| « | Quan corejaven els manifestants a Seattle "així és com llueix la democràcia", vol dir que han de prendre-s'ho literalment. En la millor tradició de l'acció directa, que no només enfronta una determinada forma de poder, exposa els seus mecanismes i tracta d'evitar que, literalment, es caigui en els seus enganys: ho van fer d'una manera que demostra per què el tipus de relacions socials en què es basa el poder són innecessaris. Aquesta és la raó perquè tots els comentaris condescendents sobre un moviment dominat per un grup de nens babaus, sense ideologia coherent, estan completament perduts de la pista. La diversitat és una funció de la forma d'organització descentralitzada, i aquesta organització és la ideologia del moviment. | » |
| — (P.84) | ||
Exemple
[modifica]El Black Panther Party dels Estats Units és responsable de crear els anomenats programes de supervivència, com el conegut esmorzar gratuït per als nens del programa. Aquests programes s'han dissenyat per garantir l'alimentació, l'educació, l'atenció mèdica i roba per a les persones de fora de les relacions capitalistes tradicionals, així com els programes socials estatals.
Altres exemples de solidaritat organitzada voluntàriament i autofinançada són els programes de desenvolupament dels zapatistes i l'EZLN, els 3 eixos són impulsar: l'educació, la salut i el comerç, per tenir recursos pel seu propi compte, sense esperar l'ajuda governamental.[4] Igual exemple són les xarxes comercials d'economia solidària, al costat de la banca ètica i el comerç just, un tipus de producció i comercialització voluntària i cooperativa.[5][6]
Notes i referències
[modifica]- ↑ A Acción directa y sindicalismo s'explica:
« Això connecta amb la noció de "política prefigurativa" que ja hem esmentat. Una acció revolucionària construeix des del mateix moment en què es posa en pràctica al món al qual s'aspira. En aquest sentit la definició de David Graeber (2004) de l'anarquisme com a "reflexió ètica respecte a la pràctica revolucionària" en contrast amb el marxisme com a "reflexió teòrica sobre l'estratègia revolucionària", és molt oportuna. De fet, la vella recepta anarquista de correspondència entre fins i mitjans continua aplicant-se en l'actualitat. Als "nous" com als "vells" anarquistes els importa tant el què s'aconsegueix en la lluita com el com s'obtenen les millores. Una acció és revolucionària quan a través del seu mateix exercici es construeix momentàniament el món que es vol conquerir. » — Beltrán Roca Martínez - ↑ A El anarquismo ha vuelto, Larry Gambone explica algunes idees de Kevin Carson:
« Al capítol final, anomenat "Fins i mitjans", Carson discuteix l'alternativa al capitalisme. El sistema capitalista ha de ser reemplaçat per associacions voluntàries, una economia de cooperatives de treballadors, associacions mutualistes i unions sindicals, fundades en béns comuns, intercanvi lliure i principis d'usdefruit. L'estat, abolit i substituït per una federació de comunitats.
La revolució de Carson seria gradual i marcada pel desenvolupament d'una "situació de poder dual". Això requereix la construcció d'una "infraestructura social alternativa" que doni lloc a formes de "contra-poder social", com ara sindicats, cooperatives, unions d'arrendataris, societats mutualistes, "observadors de policies" i moviments municipalistes llibertaris. Aquest desenvolupament és una forma de "política prefigurativa", en la qual les persones intenten viure la revolució ara mateix. La distinció entre reforma i revolució és "cosa d'èmfasi, principalment". La base per a una revolució "final" ha de ser creada per endavant, i aquesta és la tasca de l'estructura social alternativa.» - ↑ A la conferència Hacia un anarquismo diferente, Andrej Grubacic, pren algunes idees de David Graeber i diu:
« El que de vegades confon com a característica de l'anarquisme actual és que els individus i grups que el constitueixen generalment no es refereixen a si mateixos com a "anarquistes". Alguns es prenen tan seriosament els principis anarquistes de l'antisectarisme i la indefinició que de vegades són reticents a anomenar-se a si mateixos anarquistes per aquesta mateixa raó. Però no hi ha dubte que els elements essencials presents en totes les manifestacions de la ideologia anarquista hi són. L'antiestatisme, l'anticapitalisme i la política prefigurativa (és a dir, les formes d'organització que demostren deliberadament el món que es pretén crear, o, com ho va plantejar un historiador anarquista de la revolució espanyola, "l'esforç per pensar no només les idees, sinó els fets del futur mateix"). » - ↑ Salud, educación, mujeres y producción, ejes del avance en la autonomía zapatista
- ↑ Economía solidaria y organizaciones sociales: la experiencia de La Asamblearia
- ↑ Textos de economía solidaria (órganos de administración y control)
