Política sobre l'energia nuclear
La política sobre l'energia nuclear és una política nacional i internacional en relació amb alguns o tots els aspectes de l'energia nuclear, com la mineria per al combustible nuclear, extracció i processament de combustible nuclear a partir del mineral, la generació d'electricitat mitjançant l'energia nuclear, l'enriquiment i l'emmagatzematge de combustible nuclear gastat i el reprocessament del combustible nuclear.
Les polítiques d'energia nuclear sovint inclouen la regulació de l'ús de l'energia i de les normes relatives al cicle del combustible nuclear. Altres mesures inclouen normes d'eficiència, les normes de seguretat, normes d'emissió, les polítiques fiscals i la legislació sobre el comerç de l'energia, el transport dels residus nuclears i materials contaminats, així com el seu emmagatzematge. Els governs poden subsidiar l'energia nuclear i organitzar els tractats internacionals i els acords comercials sobre la importació i exportació de tecnologia nuclear, l'electricitat, els residus nuclears i l'urani.
Des d'aproximadament 2001, el terme de renaixement nuclear s'ha utilitzat per referir-se a una possible reactivació de la indústria d'energia nuclear, però la generació d'electricitat d'origen nuclear el 2012 es trobava en el seu nivell més baix des de 1999.[1][2]
Després de l'accident nuclear de Fukushima I, la Xina, Alemanya, Suïssa, Israel, Malàisia, Tailàndia, Regne Unit i Filipines estan revisant els seus programes d'energia nuclear. Tot i així, Indonèsia i Vietnam encara planegen construir centrals nuclears.[3][4][5][6] Trenta-un països posseeixen centrals nuclears, i hi ha un nombre considerable de nous reactors en construcció a la Xina, Corea del Sud, Índia, i Rússia.[7] El juny de 2011, països com Austràlia, Àustria, Dinamarca, Grècia, Irlanda, Letònia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Portugal, Israel, Malàisia, Nova Zelanda i Noruega no tenen centrals nuclears i s'oposen a l'energia nuclear.[8][9]
Atès que l'energia nuclear i les tecnologies d'armes nuclears estan estretament relacionades, les aspiracions militars poden actuar com un factor en les decisions de política energètica. La por a la proliferació nuclear influeix en algunes polítiques d'energia nuclear internacional.
Referències
[modifica]- ↑ WNA. «Nuclear power down in 2012». World Nuclear News, 20-06-2013.
- ↑ The Nuclear Renaissance (by the World Nuclear Association)
- ↑ Jo Chandler. «Is this the end of the nuclear revival?». The Sydney Morning Herald, 19-03-2011.
- ↑ Aubrey Belford. «Indonesia to Continue Plans for Nuclear Power». New York Times, 17-03-2011.
- ↑ Israel Prime Minister Netanyahu: Japan situation has "caused me to reconsider" nuclear power Arxivat 2019-09-30 a Wayback Machine. Piers Morgan on CNN, published 2011-03-17, accessed 2011-03-17
- ↑ Israeli PM cancels plan to build nuclear plant xinhuanet.com, published 2011-03-18, accessed 2011-03-17
- ↑ Michael Dittmar. Taking stock of nuclear renaissance that never was Sydney Morning Herald, August 18, 2010.
- ↑ «Nuclear power: When the steam clears». The Economist, 24-03-2011.
- ↑ Duroyan Fertl. «Germany: Nuclear power to be phased out by 2022». Green Left, 05-06-2011.