Pol nord magnètic

Pol nord magnètic
	Localització del pol nord magnètic i el pol nord geomagnètic l'any 2017, en comparació amb el pol nord geogràfic
Tipus	localització geogràfica; magnetic pole of Earth (en)
Epònim	nord
Descobridor o inventor	James Clark Ross
	85° 57′ 29″ N, 141° 56′ 42″ E / 85.958°N,141.945°E
Història
Data de descobriment o invenció	1831

El Pol Nord magnètic terrestre actualment està situat a uns 1.600 km del pol Nord geogràfic, prop de l'illa de Bathurst, a la part septentrional del Canadà, en el territori de Nunavut. Encara que magnèticament parlant no és exactament un Pol Nord sinó un pol Sud usualment és anomenat així per a no confondre's en parlar de temes relacionats amb la navegació, ja que es fa servir per ressaltar que es parla del Nord que marca la brúixola i no el "real" que normalment porten els mapes.^[1]^[2]

Aquest lloc canvia contínuament al llarg del temps a una velocitat variable (actualment estimada en 40 km / any),^[3] i en altres ocasions ha estat situat en l'hemisferi sud a causa de les inversions periòdiques del camp magnètic terrestre (la darrera, la inversió de Brunhes-Matuyama, va ser fa 780.000 anys). Una brúixola situada horitzontalment en aquest pol apuntaria a qualsevol direcció i si s'està prou a prop, tindria un error considerable, ja que en la majoria de les brúixoles l'agulla tendiria a apuntar cap avall. Les brúixoles no apunten al pol Nord geogràfic sinó al pol Nord magnètic, definit com el lloc on el camp magnètic és perpendicular a la superfície, fet pel qual que en latituds altes són bastant imprecises.

Pol nord geomagnètic

El Pol nord geomagnètic és el pol del camp geomagnètic de la Terra més proper al nord verdader. El camp magnètic de la Terra no és regular (com ho seria, per exemple, el d'una barra cilíndrica imantada), de manera que si es mesura la direcció del camp magnètic en diferents punts de la Terra (amb brúixoles), trobarem que no hi ha un punt cap al que apuntin totes aquestes brúixoles (apunten cap a llocs lleugerament diferent). Ara bé, pot ser útil trobar un pol nord (i un pol sud) que s'ajusti el millor possible, en mitjana, a les direccions que apunten les brúixoles en el conjunt de la Terra. És a dir, encara que el camp magnètic terrestre sigui més complicat que el que generaria una barra imantada, trobem la barra imantada imaginària que millor s'ajusta al camp magnètic real. Els punts en què l'eix d'aquesta barra interseca la superfície de la Terra s'anomenen pols geomagnètics. Això, que es pot fer emprant tècniques matemàtiques, és el que s'anomena aproximació de primer ordre (o aproximació dipolar) del camp magnètic de la Terra.

Donat que aquesta aproximació es fa tenint en compte les mesures del camp (la direcció en què apunten les brúixoles) en el conjunt de la Terra, no té per què coincidir amb la direcció indicada per la brúixola en un punt concret. Així, el pol nord geomagnètic no té per què coincidir amb el punt en què la brúixola apunta cap avall, que és el pol nord magnètic. L'aproximació de primer ordre del camp magnètic de la Terra és la d'un dipol magnètic (com una barra imantada), inclinat uns 11° respecte a l'eix de rotació de la Terra i centrat al seu nucli. Les diferències entre aquesta aproximació i el camp magnètic terrestre real formen el camp no dipolar. Com l'aproximació dipolar no s'ajusta perfectament al camp magnètic real, en el pol geomagnètic el camp magnètic no té direcció perfectament perpendicular a la superfície (el lloc on sí que la té és el Pol Nord magnètic, que està a uns 30º de longitud del Pol Nord geomagnètic). La seva situació actual és 78,5° N 69° W, a prop de Qaanaaq (Groenlàndia) i es desplaça lentament cap a Sibèria. El primer a arribar al Pol Nord geomagnètic fou David Hempleman-Adams el 1992.

Referències

↑ Serway, Raymond A.; Chris Vuille Essentials of college physics. USA: Cengage Learning, 2006, p. 493. ISBN 0-495-10619-4 [Consulta: 19 abril 2012].
↑ Russell, Randy. «Earth's Magnetic Poles». Windows to the Universe. National Earth Science Teachers Association. [Consulta: 19 abril 2012].
↑ Merrill, Ronald T.; McElhinny, Michael W.; McFadden, Phillip L. «Chapter 8». A: The magnetic field of the earth: paleomagnetism, the core, and the deep mantle. Academic Press, 1996. ISBN 978-0-12-491246-5.

Enllaços externs

«Wandering of the geomagnetic poles». Geomagnetism. National Geophysical Data Center. [Consulta: 19 abril 2012].
«Geomagnetism». Natural Resources Canada, 01-04-2012. [Consulta: 19 abril 2012].
Map of pole's wandering Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine.
«North Magnetic Pole could be leaving Canada». CNN.com, 20-03-2002 [Consulta: 19 abril 2012]. Arxivat 17 de juliol 2013 a Wayback Machine.
«Magnetic pole drifting fast». BBC News, 12-12-2005 [Consulta: 19 abril 2012].

[1] Serway, Raymond A.; Chris Vuille Essentials of college physics. USA: Cengage Learning, 2006, p. 493. ISBN 0-495-10619-4 [Consulta: 19 abril 2012].

[2] Russell, Randy. «Earth's Magnetic Poles». Windows to the Universe. National Earth Science Teachers Association. [Consulta: 19 abril 2012].

[3] Merrill, Ronald T.; McElhinny, Michael W.; McFadden, Phillip L. «Chapter 8». A: The magnetic field of the earth: paleomagnetism, the core, and the deep mantle. Academic Press, 1996. ISBN 978-0-12-491246-5.

[1]

[2]

[3]