Vés al contingut

Pòlder

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Polders)
Pòlder a Neßmersiel (Alemanya), maig 2012

Un pòlder és un terreny guanyat al mar o als schorres i convertit en terra de pastura o de conreu per un sistema de desaiguament, amb rescloses de desguàs o amb molins.[1]

Al marge dels canals de desguàs sovint es plantaven salzes coronadissos que a més del seu paper econòmic fixaven la ribera amb les seves arrels. Des de la fi del segle xix els molins van reemplaçar-se per estacions de bombatge elèctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar en llocs per a viure-hi. Des dels anys cinquanta del segle passat existeixen moviments de conservació dels molins. A Schermerhorn (Països Baixos) es troba un museu amb molins que funcionen com abans. Igualment, van desaparèixer els salzes coronadissos.

Etimologia

[modifica]

La paraula neerlandesa polder deriva successivament del neerlandès mitjà polre, del neerlandès antic polra, i en definitiva de pol-, un tros de terra elevat sobre el seu entorn, amb el sufix augmentatiu -er i epentètic -d-. La paraula ha estat adoptada en trenta-sis idiomes.[2]

Pòlders al comtat de Flandes

[modifica]
El paisatge típic d'un vell pòlder flamenc a Lissewege

Els primers pòlders a l'edat mitjana foren desenvolupats per monjos a la regió costanera del comtat de Flandes, al mar del Nord. Els benedictins van construir uns dics circulars, uns canals de drenatge o weterings, i un sistema de resclosa per tal de poder evacuar les aigües a la baixamar, ja que es tracta de terrenys que es troben sota el nivell de l'altamar. Les abadies de Ten Duinen a Koksijde i de Ter Doest a Lissewege van tenir un paper important en l'explotació de la zona alliberada després de la suposada transgressió de Duinkerke. L'explotació de la terra argilosa molt fèrtil va contribuir a la riquesa de les dues abadies.

Pòlders als Països Baixos

[modifica]
Imatge de satèl·lit del Noordoostpolder, als països Baixos (595.41 km²)

Els Països Baixos s’associen freqüentment als pòlders, ja que els seus enginyers es van fer notables pel desenvolupament de tècniques per drenar aiguamolls i fer-los útils per a l’agricultura i altres desenvolupaments. Ho il·lustra la dita "Déu va crear el món, però els holandesos van crear els Països Baixos".[3]

Els holandesos tenen una llarga història de recuperació d'aiguamolls i maresmes, cosa que dona lloc a uns 3.000 pòlders [4] a escala nacional. El 1961, aproximadament la meitat del territori del país, 18.000 quilòmetres quadrats, havia estat recuperada del mar.[5] Aproximadament la meitat de la superfície total de pòlders al nord-oest d’Europa es troba als Països Baixos. Els primers terraplens d’Europa es van construir a l’època romana. Els primers pòlders es van construir al segle xi. El pòlder existent més antic és el pòlder Achtermeer, del 1533.

Al segle xvi, l'home de ciències i enginyer Simon Stevin va desenvolupar un mètode eficaç que permetia assecar terrenys més baixos. Va perfeccionar el cargol d'Arquimedes i dissenyar un molí especial que va permetre utilitzar el vent, un recurs gairebé inesgotable a les regions costaneres dels Països Baixos.[6] Com que aquests molins només podien vèncer un desnivell d'aigua de més o menys 1,2 m, s'havia de construir una sèrie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada més alt fins a atènyer el canal principal (anomenat ringvaart o canal circular) a un nivell més alt que la baixamar. Aquestes sèries de molins eren típiques del paisatge dels Països Baixos però també a De Moeren, un pòlder tallat ulteriorment per la frontera entre els Països Baixos del sud i França.

Com a resultat de desastroses inundacions, es van crear les juntes d'aigua anomenades waterschap (quan es troben més a l'interior) o hoogheemraadschap (prop del mar, que s'utilitza principalment a la regió d'Holanda) [7][8] per mantenir la integritat de les defenses de l'aigua al voltant dels pòlders, mantenir les vies d’aigua a l’interior d’un pòlder i controlar els diferents nivells d’aigua dins i fora del pòlder. Les juntes d’aigua celebren eleccions, cobren impostos i funcionen independentment d’altres organismes governamentals. La seva funció és bàsicament la mateixa encara avui. Són les institucions democràtiques més antigues del país. La necessària cooperació entre tots els rangs per mantenir la integritat del pòlder va donar nom a la versió holandesa de la política de tercera via: el model pòlder.

El desastre de les inundacions de 1953 va provocar un nou enfocament en el disseny de dics i altres estructures de retenció d’aigua, basat en una probabilitat acceptable de desbordament. El risc es defineix com el producte de la probabilitat i les conseqüències. Es comparen els danys potencials en la vida, la propietat i els costos de reconstrucció amb el cost potencial de les defenses contra l’aigua. A partir d'aquests càlculs es desprèn un risc acceptable d'inundació del mar d'una cada 4.000-10.000 anys, mentre que és d'una cada 100-2.500 anys per a una inundació del riu. La política establerta en particular orienta el govern holandès a millorar les defenses contra les inundacions a mesura que es disposa de noves dades sobre el nivell d’amenaces.

Els principals pòlders holandesos i els anys en què es van assecar inclouen Beemster (1609-1612), Schermer (1633-1635) i Haarlemmermeer (1852). Entre els pòlders creats com a part dels treballs de Zuiderzee s’inclouen Wieringermeer (1930), Noordoostpolder (1942) i Flevopolder (1956–1968).

En veure la quantitat de terres neerlandeses que es troben sota el nivell de mar, es comprèn fàcilment el lema no oficial dels Països Baixos: pompen of verzuipen (en català: "bombar o ofegar-se").

Pòlders o closes a Catalunya

[modifica]

A l'Alt Empordà hi ha zones dessecades per l'home que s'han convertit en pòlders. Es coneixen amb el nom de "closes" o camps tancats. Són prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació, generalment tamarius, que s'utilitzen per al pasturatge, i que formen un paisatge molt característic, com l'antic estany de Castelló d'Empúries drenat pel rec Madral. Moltes closes van transformar-se en camps de conreu.[9] «La societat agrària tradicional va anar dessecant els estanys construint-hi una mena de pòlders utilitzats com a pastures i anomenats “closes" […] un ecosistema d'una gran biodiversitat. La intensificació agrària moderna ha propiciat la desaparició de més de la meitat de la superfície prèviament dedicada a pastures i closes, convertida ara en camps de conreu.»[10]

Les closes van inspirar l'escriptora catalana Maria Àngels Anglada que descriu en la seva novel·la Les Closes el poble de Vilamacolum i el seu entorn, els aiguamolls de l'Empordà. A Vilafant es troba un nucli Closes d'en Clarà.[11][12][13]

Exemples d'altres pòlders

[modifica]

Brasil

[modifica]

Diverses ciutats de la regió de la Vall del Paraíba (en l'estat de São Paulo) tenen pòlders en terrenys reclamats a les planes al·luvials entorn del riu Parauba do Sul.

Bangladesh

[modifica]

Bangladesh compta amb 139 pòlders, dels quals 49 estan orientats al mar, mentre que la resta es troben al llarg dels nombrosos distributaris del delta del riu Ganges-Brahmaputra-Meghna. Es van construir a la dècada de 1960 per protegir la costa de les inundacions provocades per les marees i reduir la salinització.[14] Redueixen les inundacions i els negaments a llarg termini després de les marees de tempestat dels ciclons tropicals. També es cultiven per a l'agricultura.[15]

Bèlgica

[modifica]
El riu IJzer i els pòlders de Flandes Occidental prop de Diksmuide

Canadà

[modifica]

Xina

[modifica]
  • La ciutat de Kunshan compta amb més de 100 pòlders.[16]

Història

[modifica]

La regió de Jiangnan, al delta del riu Iang-Tsé, té una llarga història de construcció de pòlders. La majoria d'aquests projectes es van fer entre els segles X i XIII.[17] El govern xinès també va ajudar les comunitats locals a construir dics per al drenatge de l'aigua dels pantans.[18] El sistema d'autocontrol Lijia (里甲) de 110 llars sota un cap lizhang (里长) s'utilitzava per a l'administració de serveis i la recaptació d'impostos al pòlder, amb un liangzhang (粮长, cap del gra) responsable del manteniment del sistema daigua i un tangzhang (塘长, cap del dic）per al manteniment del pòlder.[19]

Dinamarca

[modifica]

Finlàndia

[modifica]

França

[modifica]

Alemanya

[modifica]
Friedrichskoog és un pòlder a Schleswig-Holstein
Wesselburenerkoog

A Alemanya, els terrenys guanyats al mar s'anomenen koog. El sistema alemany Deichgraf era similar a l'holandès i és àmpliament conegut per la novel·la de Theodor Storm Der Schimmelreiter. (El genet del cavall blanc)

Al sud d'Alemanya, el terme pòlder s'utilitza per designar les conques de retenció recreades mitjançant l'obertura de dics durant la restauració de planes al·luvials fluvials, un significat una mica oposat al del context costaner.

Guyana

[modifica]
  • Black Bush Polder, Corentyne, Berbice.

Índia

[modifica]

Irlanda

[modifica]

Itàlia

[modifica]
  • Delta del riu Po, com Bonifica a la Vall del Mezzano

Japó

[modifica]

Lituània

[modifica]

Països Baixos

[modifica]
El serpentejant Stingsloot separa el Vrouw Vennepolder (esquerra) i el Rode Polder (dreta)
Granges eòliques al Noordoostpolder

Polònia

[modifica]

Singapur

[modifica]

Eslovènia

[modifica]

Corea del Sud

[modifica]

Espanya

[modifica]
  • Parts de Màlaga es van construir sobre terrenys guanyats al mar

Regne Unit

[modifica]

Estats Units

[modifica]

Galeria fotogràfica

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pòlder». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Sijs, N. van der, 2010. Nederlandse woorden wereldwijd, 747 pp. Sdu Uitgevers bv, Den Haag. ISBN 9789012582148, https://pure.knaw.nl/portal/files/458170/Nww_compleet_archief.pdf Arxivat 2019-10-21 a Wayback Machine., página 155
  3. ↑ Cf. Forrest Clingerman, Brian Treanor, Martin Drenthen, David Utsler, Interpreting Nature: The Emerging Field of Environmental Hermeneutics, Fordham University Press, 1 sep. 2013. The sentence stems from a poem by Archibald Pitcairn (1652–1713): Tellurem fecere dei, sua littora Belgae. C.D. van Strien, British Travellers in Holland During the Stuart Period: Edward Browne and John Locke as Tourists in the United Provinces, Leiden 1993, 164. (anglès)
  4. ↑ «Kijk naar de geschiedenis». Rijkswaterstaat. [Consulta: 21 gener 2008].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Ley, Willy (October 1961). «The Home-Made Land». For Your Information. Galaxy Science Fiction: 92–106.  (anglès)
  6. ↑ Siger Zeischka, Minerva in de polder. Waterstaat en techniek in het Hoogheemraadschap van Rijnland 1500-1856, Hilversum, Editorial Verloren, 2008, pàgina 62, ISBN 9789087040239 (neerlandès) (en català: Minerva al pòlder)
  7. ↑ «waterschap». Arxivat de l'original el 2012-11-02.
  8. ↑ Reh, W., Steenbergen, C., Aten, D. 2007. Sea of Land, The polder as an experimental atlas of Dutch landscape architecture. 344 pp, Uitgeverij Architectura & Natura. ISBN 9789071123962 (anglès)
  9. ↑ Departament de Medi Ambient i Habitatge[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Francesc Ramagosa i Casals, «Els aiguamolls de l'Empordà: de la destrucció a la protecció i l'ús turístic»[Enllaç no actiu], Estudis de turisme de Catalunya, Generalitat de Catalunya, pàgines 11-15, ISSN 1138-5383
  11. ↑ Carles Gorini, «Les closes de l'Alt Empordà» Arxivat 2024-07-09 a Wayback Machine., (amb extrets de poemes de Maria Àngels Anglada) Engega n.14, Girona, Universitat de Girona, 2010
  12. ↑ Francesc Murgadas, «Pompen of verzuipen (català)», La Fura, informatiu de l'Alt i Baix Penedès i Garraf [consulta: 12 d'agost de 2012]
  13. ↑ Joaquim Gosálbez i Noguera, Jordi Serra i Raventós, Eulàlia Velasco i Batlle, Els sistemes naturals dels aiguamolls de l'Empordà, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994, 478 pàgines,, ISBN 84-7283-245-7
  14. ↑ [1]Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. "Bangladesh polders under threat"], Irin News
  15. ↑ "Bangladeshi project to enhance polders amidst climate woes" Arxivat 2014-04-08 a Wayback Machine., Unearth News
  16. ↑ «Misión comercial de la CCRSM a Kunshan», 01-12-2016. Arxivat de l'original el 2017-04-09.
  17. ↑ Liao, Qiyu 繆启愉. Taihu Tangpu Weitian Shi Yanjiu 太湖塘浦圩田史研究 [La investigación de los diques y pólderes del lago Tai]. Beijing: Nongye Chubanshe, 1985. 
  18. ↑ Xie, Shi 谢湜 «"11 Shiji Taihu Diqu Nongtian Shuili Geju de Xingcheng" 11 世纪太湖地区农田水利格局的形成 [La formación del sistema de gestión del agua en las tierras de cultivo de la región del lago Tai en el siglo XI].». Journal of Sun Yat-sen University, vol. 50, 5, 2010, pàg. 94-106.
  19. ↑ . 
  20. ↑ «les polders». littoral-normand.n2000.fr. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 25 març 2023].
  21. ↑ «Rain continues to throw a challenge in Kuttanad». The Hindu. The Hindu Group, 2011. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
  22. ↑ Thampatti, Manorama «Rice Bowl in Turmoil: The Kuttanad Wetland Ecosystem». Resonance. Indian Academy of Sciences, 3-1999. Arxivat 2010-12-16 a Wayback Machine.
  23. ↑ «Inch Wildfowl Reserve History». Inch and Foyle Wildfowl Project. Arxivat de l'original el 7 de septiembre de 2015. [Consulta: 5 juny 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Derex, Jean-Michel, Franco Cazzola (eds.) 2004. 2nd ed. 2013. Eau et développement dans l'Europe moderne. Paris, Maison des Sciences De L'Homme
  • Farjon, J.M.J., J. Dirkx, A. Koomen, J. Vervloet & W. Lammers. 2001. Neder-landschap Internationaal: bouwstenen voor een selectie van gebieden landschapsbehoud. Alterra, Wageningen. Rapport 358 Arxivat 2012-10-28 a Wayback Machine..
  • Stenak, Morten. 2005. De inddæmmede Landskaber – En historisk geografi. Landbohistorik Selskab.
  • Polders of the World. Keynotes International Symposium. 1982. Lelystad, The Netherlands
  • Ven, G.P. van de (ed.) 1993, 4th ed. 2004. Man-made Lowlands. History of Water Management and Land Reclamation in the Netherlands, Matrijs, Utrecht.
  • Wagret, Paul. 1972. Polderlands. Londres: Methuen.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòlder
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pòlder&oldid=34179632»