Vés al contingut

Interpolació polinòmica de Lagrange

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Polinomi de Lagrange)

En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange , anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange . Va ser descobert per Edward Waring el 1779 i redescobert més tard per Leonhard Euler el 1783.

Atès que hi ha un únic polinomi interpolador per a un determinat conjunt de punts, resulta una mica confús anomenar-lo polinomi interpolador de Lagrange. Un nom més concís és interpolació polinòmica en la forma de Lagrange.

En aquesta imatge es mostren, per a quatre punts ( (-9, 5) , (-4, 2) , (-1, -2) , (7, 9) ), la interpolation polinòmica (cúbica) L ( x ) , que és la suma de les bases polinòmiques escalades i 0 l 0 ( x ) , i 1 l 1 ( x ) , i 2 l 2 ( x ) i i 3 l 3 ( x ) . La interpolació polinòmica passa exactament pels quatre punts (anomenats punts de control) i cada base polinòmica escalada passa pel seu respectiu punt de control i s'anul quan x correspon als altres punts de control.

Definició

[modifica]

Donat un conjunt de k +1 punts

on tots els x j s'assumeixen diferents, el polinomi interpolador en la forma de Lagrange és la combinació lineal

de bases polinòmiques de Lagrange

Demostració

[modifica]

La funció que estem buscant és una funció polinòmica L ( x ) de grau k amb

El polinomi en la forma de Lagrange és una solució al problema d'interpolació:

Com es pot veure fàcilment

  1. és un polinomi i és de grau k .

On és la delta de Kronecker. Així, la funció L ( x ) és un polinomi de grau k i

El problema d'interpolació pot tenir tan sols una solució, ja que la diferència entre dues tals solucions, seria un altre polinomi de grau k com a màxim, amb k +1 zeros.

Per tant, L ( x ) és l'únic polinomi interpolador.

Concepte

[modifica]

La resolució d'un problema d'interpolació porta a un problema d'àlgebra lineal en el qual s'ha de resoldre un sistema d'equacions. Usant una base monòmica estàndard per al nostre polinomi interpolador, arribem a la matriu de Vandermonde. Triant una base diferent, la base de Lagrange, arribem a la forma més simple de matriu identitat = δ i,j , que pot resoldre immediatament.

Exemple

[modifica]
La funció tangent i la seva interpolador.

Es vol interpolar en els punts

Amb cinc punts, el polinomi interpolador tindrà, com a màxim, grau quatre (és a dir, la màxima potència serà quatre), igual que cada component de la base polinòmica.

La base polinòmica és:






Així, el polinomi interpolador lampara s'obté simplement com la combinació lineal entre els i els valors de les abscissa s:

Desavantatges del seu ús

[modifica]

No sempre funciona correctament amb quantitats més grans de sis punts. A mesura que creix el grau del polinomi interpolador, es percebi una creixent variació entre punts de control consecutius, el que produeix que l'aproximació entre dos punts continus és molt diferent de la que s'esperaria. És complicat per a càlculs manuals.

Altres aplicacions

[modifica]

Encara que el polinomi interpolador de Lagrange es fa servir principalment per interpolar funcions i implementar això fàcilment en un ordinador, també té altres aplicacions en el camp de l'àlgebra exacta, el que ha fet més cèlebre a aquest polinomi, per exemple en el camp dels projectors ortogonals :

Sigui un espai vectorial complex de dimensió finita E en el qual definim un producte escalar (no necessàriament l'usual). Sigui F un operador normal, tal que gràcies al teorema de la descomposició espectral és igual a . On són els projectors ortogonals i els autovectores de F associats a cada projector. Llavors:

Sent I la matriu identitat.


Demostració:

Fent ús de la descomponsición espectral i aplicant les propietats dels projectors:


Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]