Edward Waring
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1736  Shrewsbury (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 15 agost 1798 (61/62 anys) Plealey (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Sepultura | Església de Sant Pere i Sant Pau, Fitz 52° 45′ 19″ N, 2° 49′ 05″ O / 52.75537°N,2.817948°O | ||
| Càtedra Lucasiana | |||
| 1760 – 1798 ← John Colson – Isaac Milner → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Cambridge (–1760) Magdalene College (1753–1757) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i nombre | ||
| Lloc de treball | Cambridge | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, científic | ||
| Ocupador | Universitat de Cambridge (1760–1798) Magdalene College (1754–1760) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | John Dawson | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | John Dawson | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Edward Waring (Shrewsbury, 1736 - Plealey, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.
Vida
[modifica]Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes;[1] és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.[2]
Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.[3]
Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.
Obra
[modifica]El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per donar suport a la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.[4]
La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.[5] El mateix Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap d'ells.[6]
En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la. La conjectura no va ser demostrada fins al 1909 per Hilbert i Minkowski.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Crawford, 1942, p. lxix i ss.
- ↑ O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Knox, 2003, p. 211-212.
- ↑ Stedall, 2011, p. 184.
- ↑ Stedall, 2011, p. 184-185.
- ↑ Stedall, 2011, p. 186.
- ↑ Mehra i Rechenberg, 1982, p. 277.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Crawford, L. «Edward Waring. Eighteenth Century Mathematician.» (en anglès). Transactions of the Royal Society of South Africa, Vol. 29, Num. 1, 1942, pàg. lxix-lxxiv. DOI: 10.1080/00359194209519799. ISSN: 0035-919X.
- Knox, Kevin C. «The negative side of nothing: Edward Waring, Isaac Milner and Newtonian values». A: Kevin C. Knox, Richard Noakes (eds.). From Newton to Hawking: A History of Cambridge University's Lucasian Professors (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 205 i ss.. ISBN 0-521-66310-5.
- Mehra, Jagdish; Rechenberg, Helmut. The Historical Development of Quantum Theory (en anglès). Springer, 1982. ISBN 0-387-95174-1.
- Stedall, Jacqueline. From Cardano's Great Art to Lagrange's Reflections (en anglès). European Mathematical Society, 2011. ISBN 978-3-03719-092-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Waring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Scott, J.F. «Waring, Edward» (en anglès). Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2015].
- «Edward Waring» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 maig 2015].
