Edward Waring
 Segons una pintura de Thomas Kerrich (1748-1828) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1736  Shrewsbury (Anglaterra) |
| Mort | 15 agost 1798 (61/62 anys) Plealey (en)  |
| Formació | Magdalene College (Universitat de Cambridge) |
| Es coneix per | Problema de Waring |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i nombre |
| Lloc de treball | Cambridge |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Càtedra Lucasiana (Universitat de Cambridge) |
| Membre de | |
| Alumnes | John Dawson |
| Influències en | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | John Dawson |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Oswell |
| Premis | |
Edward Waring (Old Heath (prop de Shrewsbury), Shropshire, 1734 - Pontesbury, Shropshire, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.
Vida
[modifica]Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes; és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.[1]
Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.[2]
Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.
Obra
[modifica]
El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per donar suport a la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.[3]
La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.[4] El mateix Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap d'ells.[5]
En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la.
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Crawford, L. «Edward Waring. Eighteenth Century Mathematician.» (en (anglès)). Transactions of the Royal Society of South Africa, Vol. 29, Num. 1, 1942, pàg. lxix-lxxiv. DOI: 10.1080/00359194209519799. ISSN: 0035-919X.
- Knox, Kevin C. «The negative side of nothing: Edward Waring, Isaac Milner and Newtonian values». A: Kevin C. Knox, Richard Noakes (eds.). From Newton to Hawking: A History of Cambridge University's Lucasian Professors (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003, p. 205 i ss.. ISBN 0-521-66310-5.
- Stedall, Jacqueline. From Cardano's Great Art to Lagrange's Reflections (en (anglès)). European Mathematical Society, 2011. ISBN 978-3-03719-092-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Waring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Scott, J.F. «Waring, Edward». Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2015].
- «Edward Waring». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 maig 2015].
