Vés al contingut

Polinomis actuaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, els polinomis actuaris a(β)
n
(x) són polinomis estudiats per Letterio Toscano[1] donat per la funció generadora[2][3]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Boas, Ralph P.; Buck, R. Creighton. Polynomial expansions of analytic functions. 19. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1958 (Ergebnisse der Mathematik und ihrer Grenzgebiete. Neue Folge.). 
  • Kim, Eun Woo; Jang, Yu Seon «SOME UMBRAL CHARACTERISTICS OF THE ACTUARIAL POLYNOMIALS» (en anglès). Journal of the Chungcheong Mathematical Society, 29(1), pàg. 73–82. DOI: 10.14403/jcms.2016.29.1.73.
  • Roman, Steven. The umbral calculus (en anglès). 111. London: Academic Press Inc. (Harcourt Brace Jovanovich Publishers), 1984 (Pure and Applied Mathematics). ISBN 978-0-12-594380-2. 
  • Toscano, Letterio «Una classe di polinomi della matematica attuariale» (en italià). Rivista di Matematica della Università di Parma, 1, 1950, pàg. 459–470.