Gràfic de la funció polinomial de Jacobi
P
n
(
α
,
β
)
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}}
amb
n
=
10
{\displaystyle n=10}
i
α
=
2
{\displaystyle \alpha =2}
i
β
=
2
{\displaystyle \beta =2}
en el pla complex des de
−
2
−
2
i
{\displaystyle -2-2i}
a
2
+
2
i
{\displaystyle 2+2i}
amb colors creats amb la funció de Mathematica 13.1 ComplexPlot3D
En matemàtiques , polinomis de Jacobi (ocasionalment anomenats polinomis hipergeomètrics )
P
n
(
α
,
β
)
(
x
)
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}(x)}
són una classe de polinomis ortogonals clàssics . Són ortogonals respecte al pes
(
1
−
x
)
α
(
1
+
x
)
β
{\displaystyle (1-x)^{\alpha }(1+x)^{\beta }}
a l'interval
[
−
1
,
1
]
{\displaystyle [-1,1]}
. Els polinomis de Gegenbauer , i per tant també els polinomis de Legendre , Zernike i Chebyshev , són casos especials dels polinomis de Jacobi.[ 1]
Els polinomis de Jacobi van ser introduïts per Carl Gustav Jacob Jacobi .[ 2]
Mitjançant la funció hipergeomètrica[ modifica ]
Els polinomis de Jacobi es defineixen mitjançant la funció hipergeomètrica de la següent manera: [ 3]
P
n
(
α
,
β
)
(
z
)
=
(
α
+
1
)
n
n
!
2
F
1
(
−
n
,
1
+
α
+
β
+
n
;
α
+
1
;
1
2
(
1
−
z
)
)
,
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}(z)={\frac {(\alpha +1)_{n}}{n!}}\,{}_{2}F_{1}\left(-n,1+\alpha +\beta +n;\alpha +1;{\tfrac {1}{2}}(1-z)\right),}
on
(
α
+
1
)
n
{\displaystyle (\alpha +1)_{n}}
és el símbol de Pochhammer (per al factorial de caiguda). En aquest cas, la sèrie de la funció hipergeomètrica és finita, per tant s'obté la següent expressió equivalent:
P
n
(
α
,
β
)
(
z
)
=
Γ
(
α
+
n
+
1
)
n
!
Γ
(
α
+
β
+
n
+
1
)
∑
m
=
0
n
(
n
m
)
Γ
(
α
+
β
+
n
+
m
+
1
)
Γ
(
α
+
m
+
1
)
(
z
−
1
2
)
m
.
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}(z)={\frac {\Gamma (\alpha +n+1)}{n!\,\Gamma (\alpha +\beta +n+1)}}\sum _{m=0}^{n}{n \choose m}{\frac {\Gamma (\alpha +\beta +n+m+1)}{\Gamma (\alpha +m+1)}}\left({\frac {z-1}{2}}\right)^{m}.}
Una definició equivalent ve donada per la fórmula de Rodrigues :
P
n
(
α
,
β
)
(
z
)
=
(
−
1
)
n
2
n
n
!
(
1
−
z
)
−
α
(
1
+
z
)
−
β
d
n
d
z
n
{
(
1
−
z
)
α
(
1
+
z
)
β
(
1
−
z
2
)
n
}
.
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}(z)={\frac {(-1)^{n}}{2^{n}n!}}(1-z)^{-\alpha }(1+z)^{-\beta }{\frac {d^{n}}{dz^{n}}}\left\{(1-z)^{\alpha }(1+z)^{\beta }\left(1-z^{2}\right)^{n}\right\}.}
Si
α
=
β
=
0
{\displaystyle \alpha =\beta =0}
, llavors es redueix als polinomis de Legendre :
P
n
(
z
)
=
1
2
n
n
!
d
n
d
z
n
(
z
2
−
1
)
n
.
{\displaystyle P_{n}(z)={\frac {1}{2^{n}n!}}{\frac {d^{n}}{dz^{n}}}(z^{2}-1)^{n}\;.}
Expressió alternativa per a l'argument real[ modifica ]
De veritat
x
{\displaystyle x}
el polinomi de Jacobi es pot escriure alternativament com
P
n
(
α
,
β
)
(
x
)
=
∑
s
=
0
n
(
n
+
α
n
−
s
)
(
n
+
β
s
)
(
x
−
1
2
)
s
(
x
+
1
2
)
n
−
s
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}(x)=\sum _{s=0}^{n}{n+\alpha \choose n-s}{n+\beta \choose s}\left({\frac {x-1}{2}}\right)^{s}\left({\frac {x+1}{2}}\right)^{n-s}}
i per a nombre sencer
n
{\displaystyle n}
(
z
n
)
=
{
Γ
(
z
+
1
)
Γ
(
n
+
1
)
Γ
(
z
−
n
+
1
)
n
≥
0
0
n
<
0
{\displaystyle {z \choose n}={\begin{cases}{\frac {\Gamma (z+1)}{\Gamma (n+1)\Gamma (z-n+1)}}&n\geq 0\\0&n<0\end{cases}}}
on
Γ
(
z
)
{\displaystyle \Gamma (z)}
és la funció gamma .
En el cas especial que les quatre quantitats
n
{\displaystyle n}
,
n
+
α
{\displaystyle n+\alpha }
,
n
+
β
{\displaystyle n+\beta }
,
n
+
α
+
β
{\displaystyle n+\alpha +\beta }
són nombres enters no negatius, el polinomi de Jacobi es pot escriure com
P
n
(
α
,
β
)
(
x
)
=
(
n
+
α
)
!
(
n
+
β
)
!
∑
s
=
0
n
1
s
!
(
n
+
α
−
s
)
!
(
β
+
s
)
!
(
n
−
s
)
!
(
x
−
1
2
)
n
−
s
(
x
+
1
2
)
s
.
{\displaystyle P_{n}^{(\alpha ,\beta )}(x)=(n+\alpha )!(n+\beta )!\sum _{s=0}^{n}{\frac {1}{s!(n+\alpha -s)!(\beta +s)!(n-s)!}}\left({\frac {x-1}{2}}\right)^{n-s}\left({\frac {x+1}{2}}\right)^{s}.}
(1 )
La suma s'estén sobre tots els valors enters de
s
{\displaystyle s}
per als quals els arguments dels factorials no són negatius.
L'expressió (1 ) permet l'expressió de la matriu d de Wigner
d
m
′
,
m
j
(
ϕ
)
{\displaystyle d_{m',m}^{j}(\phi )}
(per a
0
≤
ϕ
≤
4
π
{\displaystyle 0\leq \phi \leq 4\pi }
) en termes de polinomis de Jacobi: [ 4]
d
m
′
m
j
(
ϕ
)
=
(
−
1
)
m
−
m
′
−
|
m
−
m
′
|
2
[
(
j
+
M
)
!
(
j
−
M
)
!
(
j
+
N
)
!
(
j
−
N
)
!
]
1
2
(
sin
ϕ
2
)
|
m
−
m
′
|
(
cos
ϕ
2
)
|
m
+
m
′
|
P
j
−
m
(
|
m
−
m
′
|
,
|
m
+
m
′
|
)
(
cos
ϕ
)
,
{\displaystyle d_{m'm}^{j}(\phi )=(-1)^{\frac {m-m'-|m-m'|}{2}}\left[{\frac {(j+M)!(j-M)!}{(j+N)!(j-N)!}}\right]^{\frac {1}{2}}\left(\sin {\tfrac {\phi }{2}}\right)^{|m-m'|}\left(\cos {\tfrac {\phi }{2}}\right)^{|m+m'|}P_{j-m}^{(|m-m'|,|m+m'|)}(\cos \phi ),}
on
M
=
max
(
|
m
|
,
|
m
′
|
)
,
N
=
min
(
|
m
|
,
|
m
′
|
)
{\displaystyle M=\max(|m|,|m'|),N=\min(|m|,|m'|)}
.