Poliporàcies
Polyporaceae  | |
|---|---|
 Polyporus squamosus | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Polyporales |
| Família | Polyporaceae |
.svg){kind=icon}
Els polípors (Polyporaceae)[1] són un grup de fongs coriacis semblants als bolets, però que no tenen peu (estípit). Els polípors no tenen un teixit portador d'espores continu cobrint tota la part inferior del fong. Malgrat que moltes espècies de polípors són membres de l'ordre Polyporales, hi ha molts polípors que pertanyen a altres grups de fongs. Molts polípors són bolets de soca.
Sovint els polípors es troben en trons en descomposició,[2] i són resistents a la descomposició fins al punt que duren prou de temps perquè la molsa s'hi dipositi a sobre. La resistència a la descomposició es deu a la capacitat d'aquests fongs de produir compostos amb activitat antipatògena.[3][4][5][6][7]
Gèneres
[modifica]De manera general, aquest grup inclou 30 gèneres:
- Abundisporus
- Daedaleopsis
- Fibroporia
- Gloeophyllum
- Haploporus
- Laetiporus (exemple: Laetiporus sulphureus)
- Loweporus
- Panus
- Perenniporia
- Polyporus
- Poria
- Pycnoporus
- Pycnoporellus
Usos medicinals
[modifica]Els polípors comestibles són comuns en la natura i, segons el micòleg Steve Brill, no hi ha referències a polípors verinosos.[2] Alguns polípors es fan servir amb propòsits rituals des de fa molt de temps; el famós home del gel duia dues espècies de polípors: Piptoporus betulinus, que és notable per les seves propietats antibacterianes, i Fomes fomentarius, el qual, encara que també és medicinal, es feia servir per a encendre fogueres.[8]
Dos polípors medicinals usats en l'actualitat són Ganoderma lucidum (Reishi o Lingzhi) i Trametes versicolor. Les investigacions actuals els relacionen contra les malalties del sistema immunitari, contra el càncer i les infeccions bacterianes, al·lèrgies, diabetes mellitus i problemes neurològics.[9]
Referències
[modifica]
- ↑ «Els ibèrics del Neolític utilitzaven bolets per encendre foc» (en castellà). Al Dia, 25-04-2018. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Polypores». Arxivat de l'original el 2009-04-19. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ Collins RA, Ng TB «Polysaccharopeptide from Coriolus versicolor has potential for use against human immunodeficiency virus type 1 infection». Life Sci, 60, 25, 1997, p. PL383–7. DOI: 10.1016/S0024-3205(97)00294-4. ISSN: 0024-3205.
- ↑ Moradali MF, Mostafavi H, Hejaroude GA, Tehrani AS, Abbasi M, Ghods S «Investigation of potential antibacterial properties of methanol extracts from fungus Ganoderma applanatum». Chemotherapy, 52, 5, 2006, p. 241–4. DOI: 10.1159/000094866. ISSN: 0009-3157.
- ↑ Li Y, Yang Y, Fang L, Zhang Z, Jin J, Zhang K «Anti-hepatitis activities in the broth of Ganoderma lucidum supplemented with a Chinese herbal medicine». Am J Chin Med, 34, 2, 2006, p. 341–9. DOI: 10.1142/S0192415X06003874. ISSN: 0192-415X.
- ↑ Wang HX, Ng TB «A laccase from the medicinal mushroom Ganoderma lucidum». Appl Microbiol Biotechnol, 72, 3, 2006, p. 508–13. DOI: 10.1007/s00253-006-0314-9. ISSN: 0175-7598.
- ↑ Wang H, Ng TB «Ganodermin, an antifungal protein from fruiting bodies of the medicinal mushroom Ganoderma lucidum». Peptides, 27, 1, 2006, p. 27–30. DOI: 10.1016/j.peptides.2005.06.009. ISSN: 0196-9781.
- ↑ U. PEINTNER, R. PÖDER and T. PÜMPEL (1998). The iceman's fungi. Mycological Research, 102, pp 1153-1162 doi:10.1017/S0953756298006546
- ↑ eCAM 2005 2(3):285-299; doi:10.1093/ecam/neh107 http://ecam.oxfordjournals.org/cgi/content/full/2/3/285 Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine.