Polistes dominula

*Polistes dominula*
	;
	Mascle
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Hymenoptera
Família	Vespidae
Tribu	Polistini
Gènere	Polistes
Espècie	Polistes dominula ; (Christ, 1791)

Polistes dominula és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels vèspids (Vespidae), subfamília dels polistins (Polistinae), molt semblant a Polistes gallicus amb la què comparteix àrea de distribució a Europa.^[1] És una vespa d'agressivitat mitjana o baixa, considerada com a plaga a diversos països, i amb impacte negatiu cap a les activitats agropecuàries, particularment la fruticultura. És nativa d'Europa i del nord d'Àfrica però ha estat introduïda accidentalment als Estats Units i a les serralades de l'Argentina i Xile, on està ben establerta.

Característiques

P. dominula posseeix un cos color negre amb taques grogues. Pot assolir fins a 2 cm de llarg. Presenta l'abdomen allargat i amb cintura molt estreta. Pot ser confosa amb Polistes gallicus, de la qual es diferencia per les galtes i el clipi grocs, sense taques negres. Vespula germanica, que és una altra vespa similar, és molt més agressiva, té potes més curtes, poca cintura i l'abdomen més engruixat; Polistes dominula, en canvi, té potes llargues que porta penjant en volar i antenes color taronja.

Història natural

Habitualment construeix els seus nius en ràfecs i abrics protegits de la intempèrie en els sostres d'edificacions i construccions humanes, encara que també poden aparèixer en arbres. S'alimenta principalment de fruites madures. Normalment ataca només quan percep agressions cap al seu niu.

Picada

En la part final del seu abdomen posseeix l'agulló amb el qual sol atacar inoculant un verí dolorós, el qual en els éssers humans pot produir picades doloroses, edemes, i fins a casos fatals a causa de xoc anafilàctic. Al no perdre el seu agulló quan pica, una mateixa vespa pot atacar diverses vegades a la seva víctima.

P. dominula
Les obreres de P. dominula tenen les galtes (àrea sota els ulls) i el clipi grocs, sense taques negres, cosa que les diferencia de P. gallicus.