Vés al contingut

Angelo Poliziano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Poliziano)
Plantilla:Infotaula personaAngelo Poliziano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Angelo Ambrogini Modifica el valor a Wikidata
14 juliol 1454 Modifica el valor a Wikidata
Montepulciano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1494 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortverí Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Marco (Florència) 
ResidènciaFlorència Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversità degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, filòleg, escriptor, professor d'universitat, dramaturg, humanista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMarsilio Ficino, Demetri Calcòndila i Cristoforo Landino Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWilliam Grocyn (en) Tradueix, Gherardo di Giovanni del Fora, Girolamo Amaseo (en) Tradueix, Marcello Adriani (en) Tradueix, Arias Barbosa (en) Tradueix, Scipione Forteguerri (en) Tradueix i Michelangelo Buonarroti Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 6be1de43-4bb3-45bb-a199-1d2c9196d6bf Discogs: 3508137 IMSLP: Category:Poliziano,_Angelo Modifica el valor a Wikidata

Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini (Montepulciano, 14 de juliol de 1454-Florència, 24 de setembre de 1494) fou un humanista i poeta italià.

Biografia

[modifica]

Va perdre el seu pare en una vendetta i als deu anys va marxar a Florència a fer estudis; nen prodigi, de sorprenent sensibilitat, al cercle mediceo va aprendre llatí i grec amb notables filòlegs; als setze anys podia escriure versos en grec i als divuit va traduir els llibres II, III, IV i V de la Ilíada a hexàmetres llatins, deixant enrere els intents previs de Leonardo Bruni i Lorenzo Valla. Això va atreure l'atenció de Llorenç el Magnífic, al qual va fer de secretari privat el 1473.

Traduí, a més, al llatí l'Enchiridion d'Epictet de Hieràpolis, el Càrmides de Plató i algunes Històries d'Heròdot. Va ser el primer filòleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs en el coneixement del grec clàssic; també va ser el primer que va introduir esmenes en textos grecs clàssics. A partir de 1480, va començar a donar classes de literatura grega i llatina. Alguns dels que van assistir a les seves classes van ser Miquel Àngel Buonarroti, l'erudit alemany Johannes Reuchlin i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn. Posseïa, segons sembla, un encant irresistible. Va ser tutor dels fills de Llorenç el Magnífic, que va ser amic seu i el seu protector. Poc després de la seva mort, va morir ell mateix, en plena invasió francesa de la Toscana.

Bibliografia

[modifica]
  • Rudolf Pfeiffer, Historia de la filología clásica. Madrid: Gredos, 1981.