Vés al contingut

Poloneses op. 26 (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalPoloneses op. 26

Portada de l'autògraf de les Poloneses op. 26 Modifica el valor a Wikidata
Títol originalPolonaises pour piano (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcicle musical
polonaise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll menor i Do sostingut menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1835 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 90 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoseph Dessauer Modifica el valor a Wikidata
Part dePoloneses Modifica el valor a Wikidata
Format perPolonaise, Op. 26, No. 1 in C-sharp minor (en) Tradueix
Polonaise, Op. 26, No. 2 in E-flat minor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 79bce015-c77e-4da4-aecf-bf6a1f4a62ff IMSLP: Polonaises,_Op.26_(Chopin,_Frédéric) Modifica el valor a Wikidata

Les Poloneses op. 26 és un conjunt de dues peces, la "Polonesa en do sostingut menor, núm. 1" i "Polonesa en mi bemoll menor, núm 2", compostes per Frédéric Chopin l'any 1836. Tots dues les va dedicar a Joseph Dessauer, un músic txec amic de George Sand,.[1] i requereixen una considerable tècnica i resistència per a executar-les bé.

La "Polonesa en do sostingut menor, núm. 1" obre amb un intens Allegro appasionato. El tema principal, en do sostingut menoir, està precedit per octaves descendents. La secció culmina amb una sèrie de virtuosos arpegis que donen pas a una melodia tendra. A continuació hi ha una repetició del primer tema. Després d'aquesta primera secció hi ha un tema nou introduït en la tonalitat enharmònica en re bemoll major; el desenvolupa i apareix la melodia a la mà esquerra, el que augmenta la tensió fins a arribar a un passatge amb la indicació meno mosso. Aquesta polonesa és molt diversa en textura, dinàmica i estats d'ànim; alguns la consideren una de les millors poloneses de Chopin.

Referències

[modifica]
  1. François-René Tranchefort dir., Adélaïde de Place rédacteur, Guide de la musique de piano et de clavecin, Fayard, 1987, p. 212