Vés al contingut

Polonur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Polonur de magnesi. Els anions polonur es representen en marró i els cations magnesi en verd.

Un polonur és un compost químic format per la combinació de l'element poloni, , i un o més elements menys electronegatius que ell.

Nomenclatura

[modifica]

Els polonurs són combinacions del poloni amb elements més electropositius o, cosa que és el mateix, menys electronegatius. La IUPAC ha establert que, a efectes d'anomenar els polonurs, els elements més electropositius són tots els dels grups 1 a 15 de la taula periòdica, els lantanoides i els actinoides, situats tots ells a l'esquerra del grup del poloni.[1]

Per anomenar aquests composts s'empra la nomenclatura de composició estequiomètrica, preferint-se la que indica la proporció de cada element mitjançant prefixos de quantitat. Els noms es formen començant per polonur precedit per un prefix, si cal, que indica la proporció del poloni al compost; després la preposició de, i s'acaba amb el nom de l'altre element, també precedit del prefix que indiqui la proporció, si cal.[1]

Característiques

[modifica]

Els polonurs són els composts més estables del poloni. A la naturalesa un dels pocs composts de poloni que s'ha trobat és el polonur de plom, . Al laboratori els polonurs s'obtenen per reacció directa del poloni i l'altre element. La majoria es descomponen quan se'ls escalfa per damunt dels 600 °C, excepte el polonur de mercuri que ho fa al voltant dels 300 °C. Amb els elements més electropositius el poloni forma polonurs iònics amb l'anió polonur, . Exemples són els polonurs dels metalls alcalins: ; els dels alcalinoterris: ; dels metalls de transició: i dels lantanoides, amb la fórmula general , on , representa un lantanoide.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Connelly, N.G; Damhus, T.; Hartshorn, R.M.; Hutton, A.T. Nomenclature of Inorganic Chemistry - IUPAC Recommendations 2005. RSC Publishing, 2005. ISBN 978-0-85404-438-2 [Consulta: 2 novembre 2015].  Arxivat 2015-05-20 a Wayback Machine.
  2. Bergmann, H. Sc, Y, La-Lu Rare Earth Elements: Compounds with Te, Po. Springer Science & Business Media, 2013. ISBN 9783662063668.