Vés al contingut

Polygonum viviparum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPolygonum viviparum
Bistorta vivipara Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
TribuPersicarieae
GènereBistorta
EspècieBistorta vivipara Modifica el valor a Wikidata
Delarbre, 1800
Nomenclatura
BasiònimPolygonum viviparum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Persicaria vivipara
  • Bistorta vivipara

Polygonum viviparum o bistorta vivípara, (sinònims: Bistorta viviparum, Persicaria vivipara), és una espècie de planta comuna en l'Alt Àrtic i també a grans altituds en les muntanyes com els Alps, Carpats, Caucas, Altiplà del Tibet i els Pirineus incloent els Pirineus catalans on floreix de juny a agost i viu en pastures entre els 1200 i els 2800 m d'altitud.[1]

Detall de la flor

És una planta herbàcia glabra de rizoma curt, tuberós que fa de 5 a 15 cm d'alt. Les fulles basals són el·líptiques allargades amb pecíols llargs; les fulles superiors són linears i sense pecíol. Les seves flors són blanques o rosades a la part de dalt de l'espiga; les més baixes són substituïdes per bulbets. Les flors rarament produeixen llavors viables i la reproducció normalment es fa pels bulbets (per això rep l'epítet específic de vivipara) Els bulbets són rics en midó i són preferits per alguns ocells àrtics com la perdiu blanca[2] i també pels rens; de manera ocasional els fan servir els indígenes de l'Àrtic.

És força comuna a la tundra.

Com altres plantes alpines i àrtiques és de creixement lent i la inflorescència pot trigar 3 a 4 anys en arribar a la maduresa des que es forma.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  2. Moss R, Parkinson JA «The digestion of bulbils (Polygonum viviparum L.) and berries (Vaccinium myrtillus L. and Empetrum sp.) by captive ptarmigan (Lagopus mutus)». Br J Nutr., 33, 2, March 1975, pàg. 197–206. DOI: 10.1079/BJN19750024. PMID: 1167787.
  3. Pamela K. Diggle «Extreme preformation in alpine Polygonum vivparum: an architectural and developmental analysis». Am. J. Bot., 84, 2, 1997, pàg. 154–169. Arxivat de l'original el 2008-10-14. DOI: 10.2307/2446077. JSTOR: 2446077 [Consulta: 12 agost 2013].