Polyommatus fabressei
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173310  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Lycaenidae |
| Tribu | Polyommatini |
| Gènere | Polyommatus |
| Espècie | Polyommatus fabressei (Oberthür, 1910) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Agrodiaetus fabressei
|
| Protònim | Lycaena fabressei |
.svg){kind=icon}
Polyommatus fabressei és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.[1]
Distribució
[modifica]Endèmica de la península Ibèrica, es troba localment en zones muntanyoses del centre i est d'Espanya, concretament a les províncies de Segòvia, Madrid, Guadalajara, La Rioja, Sòria, Conca, Saragossa, Terol, Castelló i València.[2][3][4][5] Es tracta d'una espècie que encara no s'ha citat mai a Catalunya però que podria aparèixer a la part catalana dels Ports de Tortosa-Beseit. Tot i això, la seva semblança morfològica amb la marroneta de vellut (Polyommatus ripartii) fa necessàries anàlisis genètiques per a la seva determinació.[6]
Descripció
[modifica]Lleuger dimorfisme sexual a l'anvers. El mascle presenta l'anvers de color bru amb una gran àrea vellutada per la presència d'escates androconials que s'estenen per la base i la part central de l'ala anterior. La femella també presenta l'anvers de color bru, però sense l'àrea vellutada. Ambdós sexes tenen un punt negre a l'anvers de l'ala anterior, tot i que és més marcat en la femella. Revers semblant en ambdós sexes, amb el color de fons gris marronós. L'ala anterior presenta una sèrie de grans punts negres vorejats de blanc a la part exterior i un altre punt negre aïllat més proper a la base. Ala posterior amb una sèrie de punts negres similars als de l'ala anterior, però més petits. A diferència de molts exemplars de la marroneta de vellut, aquesta espècie no presenta una franja blanca a l'ala posterior, ja que com a molt tenen una línia vestigial formada per escates blanques.[3][4]
Hàbitat
[modifica]Barrancs rocallosos amb matolls i pendents herbosos secs, sempre sobre sòls calcaris. Rang altitudinal des dels 150 m fins als 1900 m.[3][2] L'eruga s'alimenta de diverses fabàcies del gènere Onobrychis, com ara O. viciifolia o O. argentea.[3][2]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre finals de juny i agost. Hiberna com a eruga.[3]
Comportament
[modifica]La femella pon els ous a les espigues florals seques, ja sense fruit, i pràcticament sense calzes secs, concretament entre les bràctees i el raquis de la planta nutrícia. Les erugues joves s'alimenten de les fulles basals de la planta nutrícia, mentre que a la següent primavera es nodreixen de les flors, on completen el cicle. Es tracta d'una espècie mirmecòfila, les erugues de la qual són ateses per Plagiolepis pygmaea.[4]
Espècies ibèriques similars
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Polyommatus fabressei» (en anglès). UICN, 28-02-2013. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pérez-Fernández, R.; Rodríguez, N.; Postigo, M. «Polyommatus (Agrodiaetus) fabressei (Oberthür, 1910) y P. (A.) ripartii (Freyer, 1830) en el centro de la Península Ibérica, Guadalajara (España). Distribución geográfica y aspectos de su morfología, ecología y biología (Lepidoptera: Lycaenidae)» (en castellà). SHILAP Revista de lepidopterología, 47(187), 9-2019, pàg. 449–468. ISSN: 0300-5267.
- ↑ Monasterio León, Yeray; Vicente Arranz, Juan Carlos; Escobés Jiménez, Ruth; Aedo Elguezábal, Oscar «Nuevas aportaciones para el conocimiento de los lepidópteros de actividad diurna (Lepidoptera: Papilionoidea, Zygaenoidea) de La Rioja (España)» (en castellà). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.), 60, 30-06-2017, pàg. 375–379. ISSN: 1134-9064.
- ↑ Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)