Polyphylla fullo

*Polyphylla fullo*
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Coleoptera
Família	Scarabaeidae
Tribu	Melolonthini
Gènere	Polyphylla
Espècie	Polyphylla fullo ; (L., 1758)
Nomenclatura
Protònim	Scarabaeus fullo

L'escarabat blanc o de pinar^{[cal citació]}, escarabat de nit^[1] escarabat de Sant Joan^[2]^[3] (Polyphylla fullo) és una espècie de coleòpter de la família dels Scarabaeidae, de 3-4 cm de longitud que s'alimenta d'arrels de plantes en estat larvari i fulles de pi en estat adult.

Característiques

Polyphylla fullo és el segon representant més gran de la superfamília dels escarabeoïdeus d'Europa, només per darrere de l'escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis); pot arribar als 36 mm.^[4] L'adult té el cos robust i convex, i és de color marró fosc amb un patró característic de taques de pubescència blanca. Els mascles es poden reconèixer per les grans antenes en forma de ventall, que va donar lloc al nom científic del gènere (Polyphylla = "moltes fulles"). Són capaços de generar sons audibles si se senten amenaçats (estridulació). En canvi les femelles tenen antenes normals. Els adults volen al vespre en els mesos de juny i juliol, i s'alimenten de les fulles dels pins. ^[4]

Història natural

L'adult viu i s'alimenta de fulles de pins, mentre que les larves viuen a les arrels d'herbes (Poaceae i Cyperaceae). L'espècie habita a les pinedes càlides i sorrenques i és força rara.^[4]

Distribució

És una espècie de distribució paleàrtica que viu a Europa, el nord d'Àfrica i Orient Mitjà.^[5]

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.diccionari.cat/GDLC/escarabat
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.arabalears.cat/societat/illes-balears-planeta-dels-coleopters_1_1218472.html
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2021/06/20/1275369/biodiversidad-mallorca-vida-del-escarabat-sant-joan.html
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Heiko Bellmann. Nova Guia de Camp de Insectes (en espanyol). Edicions Omega, 2011, p. 176. ISBN 978-84-282-1549-7.
↑ Roskov Y., Abucay L., Orrell T., Nicolson D., Kunze T., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., DeWalt R.E., Decock W., De Wever A., eds. «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2015 Annual Checklist» (en anglès), 2015. Arxivat de l'original el 2016-08-14. [Consulta: 3 novembre 2015].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polyphylla fullo

[1] {[enllaç sense format]} https://www.diccionari.cat/GDLC/escarabat

[2] {[enllaç sense format]} https://www.arabalears.cat/societat/illes-balears-planeta-dels-coleopters_1_1218472.html

[3] {[enllaç sense format]} https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2021/06/20/1275369/biodiversidad-mallorca-vida-del-escarabat-sant-joan.html

[Bellmann-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Heiko Bellmann. Nova Guia de Camp de Insectes (en espanyol). Edicions Omega, 2011, p. 176. ISBN 978-84-282-1549-7.

[CoL-5] Roskov Y., Abucay L., Orrell T., Nicolson D., Kunze T., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., DeWalt R.E., Decock W., De Wever A., eds. «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2015 Annual Checklist» (en anglès), 2015. Arxivat de l'original el 2016-08-14. [Consulta: 3 novembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]