Pomera de cafres
Dovyalis caffra  | |
|---|---|
 Flors de Dovyalis caffra | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 146410559 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Salicaceae |
| Gènere | Dovyalis |
| Espècie | Dovyalis caffra (Hook. f. & Harv.) Warb. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Aberia caffra |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La pomera de cafres (Dovyalis caffra)[2] és un arbre de talla mitjana a gran, natiu del sud d'Àfrica. La seva distribució s'estén des del Riu Kei al sud, cap al nord al llarg del costat est del continent fins a Tanzània. Els fruits madurs són saborosos, reminiscents d'una petita poma.
Descripció
[modifica]
Se'l troba als boscos de tipus sec on creix fins a una alçada de 6 m. A boscos oberts més humits aconsegueix la seva talla màxima de 8-9 metres. És un arbre bastant desordenat, amb espines afilades de 3 a 6 cm de longitud situades a la base de les fulles. Les gemmes a la base de l'espina produeixen raïms de fulles simples ovades disposades alternativament i de 3-6 cm de llarg.
Les flors són discretes, solitàries o agrupades, sense pètals. És una planta dioica, amb flors masculines i femenines en plantes separades, encara que algunes plantes femenines són partenogenètiques.
El fruit és una baia groga brillant o taronja globosa de 2,5 a 4 cm de diàmetre, amb la pell i la carn d'un color uniforme i que conté diverses llavors petites. La producció és sovint abundant, doblegant amb el seu pes les branques durant l'estiu. Són sucosos, saborosos i molt àcids.
Cultiu i usos
[modifica]És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica, aquest fruit poc conegut té el potencial de millorar la nutrició, estimular la seguretat alimentària, fomentar el desenvolupament rural i donar suport a la protecció de la terra sostenible.[3]
Els seus fruits són sovint menjats secs, o ruixats amb sucre per complementar la seva acidesa natural. A part de ser menjar fresc, amb aquest fruit es pot elaborar a melmelada, i també fer-lo servir com un popular adobat o usat en postres.
Encara que és natiu d'Àfrica, s'ha introduït també al Mediterrani, Califòrnia, Florida i altres regions amb climes subtropicals i temperats amb hiverns suaus. En aquests llocs és amb més freqüència conreat com a planta ornamental, essent popular com una impenetrable tanca. És tolerant a la sal i a la sequera, essent molt útil per a ambients costaners a regions seques.
Encara que és una espècie subtropical, Dovyalis caffra és capaç de sobreviure a temperatures tan baixes com -6 °C. Els jardiners que volen fruits requereixen una planta femenina; és ideal tenir plantes femelles i mascles fèrtils. Es propaguen per llavor. Les plantes donen fruit després de quatre anys.
Referències
[modifica]- ↑ «Dovyalis caffra» a EOL. Data consulta: 16 de juny de 2014.
- ↑ «Aberia caffra». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ National Research Council. «Kei Apple». A: Lost Crops of Africa: Volume III: Fruits. 3. National Academies Press, 19-01-2010. ISBN 978-0-309-10596-5 [Consulta: 19 gener 2010].
Bibliografia
[modifica]- Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- González Ramírez, J. 2010. Flacourtiaceae. En: Manual de Plantas de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 782–816.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
- Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los árboles nativos y cultivados en la república de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- «Dovyalis caffra». PlantZAfrica. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: 19 gener 2010].
- «Dovyalis caffra». Árboles ornamentales. José Manuel Sanchez de Lorenzo Cáceres.. [Consulta: 19 gener 2010].
