Pont de Constantí el Gran
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | (bg) Константинов мост  | ||||
| Epònim | Constantí I el Gran | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Pont romà i estructura romana | ||||
| Construcció | 328 | ||||
| Característiques | |||||
| Mesura | 10 ( ) × 2.437 ( ) m | ||||
| Travessa | Danubi | ||||
| Hi passa | via romana | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sucidava (Romania) (en)  | ||||
| |||||
El Pont de Constantí el Gran (en búlgar: Константинов мост, Konstantinov most; en romanès: Podul lui Constantin cel Mare) era un pont romà sobre el Danubi utilitzat per reconquerir Dàcia. Es va completar el 328 dC [1] i va romandre en ús durant quatre dècades.[2]
Es va inaugurar oficialment el 5 de juliol del 328 dC en presència de l'emperador Constantí el Gran.[3] El pont de Constantí es considera el pont fluvial antic més llarg i un dels més llargs de tots els temps [4] amb una longitud total de 2.434 metres, 1.137 metres dels quals abastaven la llera del Danubi.[5]
Construcció
[modifica]Era una construcció amb pilars de maçoneria i pont d'arc de fusta i amb superestructura de fusta. El va fer construir Constantí el Gran [6] entre Sucidava (actual Coràbia, comtat d'Olt, Romania) i Oescus (moderna Gigen, província de Pleven, Bulgària),.[7][8] Aparentment, el pont es va utilitzar fins a mitjan segle IV, la principal raó d'aquesta suposició era que Valent va haver de creuar el Danubi utilitzant un pont de vaixells a Constantiana Daphne durant la seva campanya contra els gots el 367.[9]
Mentre Luigi Ferdinando Marsigli intentava localitzar el pont al segle XVII, Alexandru Popovici i Cezar Bolliac van continuar aquesta recerca al segle XIX. Però els primers descobriments científics reals van ser realitzats per Grigore Tocilescu i Pamfil Polonic el 1902. El 1934, Dumitru Tudor va publicar el primer treball complet sobre el pont i l'últim enfocament sistemàtic a la riba nord del Danubi el va realitzar el 1968 Octavian Toropu.
La longitud del pont era de 2.434 metres amb una coberta de fusta amb una amplada de 5,75 metres a 10 metres sobre l’aigua.[2] El pont tenia dos pilars a cada extrem, que servien de porta per al pont.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «NOTES». Bvau.ro. [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Gherghe, P. Noi date în legătură cu podul lui Constantin cel Mare de la Sucidava. 40. minac.ro, 2007, p. 359–369.
- ↑ Madgearu, 2013, p. 311.
- ↑ Galliazzo 1994
- ↑ Both figures from: Tudor 1974; Galliazzo 1994
- ↑ «Constantine's Bridge at Celei (Celei/Ghigi, 328)». Structurae. Janberg. [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ «CCA 2008». www.cimec.ro.
- ↑ «Pamfil Polonic' Manuscripts» (en romanès). Cimec.ro. [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ Kulikowski, Michael. Rome's Gothic Wars. Cambridge University Press, 2007, p. 116–117. ISBN 978-0-521-84633-2.
Bibliografia
[modifica]- Madgearu, Alexandru. Operaţiuni militare la nord de Dunăre comandate de Constantin cel Mare, în Cruce şi misiune (en romanès), 2013.
- Galliazzo, Vittorio. I ponti romani. Catalogo generale, 1994. ISBN 88-85066-66-6.
- Tudor, D. Les ponts romains du Bas-Danube, 1974.