Pont de Waterloo

Per a altres significats, vegeu «Pont de Waterloo (desambiguació)».

Infotaula edifici Pont de Waterloo
Nom en la llengua original	(en) Waterloo Bridge
Epònim	batalla de Waterloo i Strand
Dades
Tipus	Box girder bridge (en) , pont de bigues, pont de carretera i Zone 3 A road (en)
Arquitecte	Giles Gilbert Scott
Enginyer estructural	John Rennie
Obertura	1945 18 juny 1817
Cronologia
1811	inici de construcció
1937	inici de construcció
Característiques
Material	granit
Mesura	24,5 () × 381 () × 71 () m
Travessa	Tàmesi
Hi passa	Waterloo Road (en)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lambeth (Anglaterra) i Ciutat de Westminster (Anglaterra)
Localització	Londres
51° 30′ 31″ N, 0° 07′ 01″ O
Monument classificat com a grau II*
Data	16 gener 1981
Identificador	1275000
Activitat
Propietat de	Metropolitan Board of Works (en) (1878–)

El pont de Waterloo és un dels ponts de Londres que creua el riu Tàmesi, localitzat entre els ponts de Blackfriars i de Hungerford. El seu nom commemora la victòria de les tropes angleses, holandeses i prussians a la batalla de Waterloo, a 1815. Gràcies a la seva ubicació estratègica en un revolt del riu, les vistes des del pont són molt destacades, cap a l'oest es pot contemplar Westminster, South Bank i el London Eye i cap a aquest la City de Londres i Canary Wharf .

Història

Primer pont

El primer pont que es va construir en aquest emplaçament va ser dissenyat entre 1809 i 1810 per John Rennie per a La Strand Bridge Company i es va inaugurar en 1817 com a pont de peatge. El pont de granit tenia nou arcs, cadascun de 36,6 metres (120 peus) d'envergadura, separades per columnes dòriques dobles de pedra i tenia una longitud de 748,6 m (2.456 peus). Abans de la seva inauguració era conegut com el pont de Strand.

Segon pont

El London County Council va decidir demolir el pont i substituir-lo per una nova estructura que va ser dissenyada per Giles Gilbert Scott. Els enginyers de l'obra van ser Ernest Buckton i John Cuerel de Rendel Palmer i Tritton.

El nou pont va ser obert de manera parcial el dimarts, 11 de març de 1942 i es va acabar en 1945. És l'únic pont sobre el Tàmesi que va patir danys per les bombes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.

Mirant cap a l'est des de Waterloo Bridge a la nit. Les fites de la City de Londres es troben al nord del riu; el teatre il·luminat National Theatre es troba entre els edificis del South Bank.

Mirant al sud-oest de Waterloo Bridge. El London Eye es troba al South Bank mentre que el Palau de Westminster està al riu més amunt a la riba oposada.

Waterloo Bridge vist des del Golden Jubilee Bridge

Vegeu també

• County Hall
• Hungerford Bridge