Port Lockroy
| ||||
| Tipus | refugi marítim badia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Édouard Lockroy | |||
| Localització | ||||
| Continent | Antàrtida | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió Antàrtica | |||
| ||||
| Història | ||||
| Data de descobriment o invenció | 1903 | |||
Port Lockroy és un port natural a la costa nord-oest de l'illa Vinke a l'arxipèlag Palmer davant de la península antàrtica. És de fàcil accés, amb una entrada àmplia i clara.[1] L'oficina de correus més meridional del món es troba a en aquesta base antàrtica.
Història
[modifica]La badia es va obrir l'any 1904 i porta el nom del polític francès i vicepresident de la Cambra de Diputats, Édouard Locroix, que va ajudar Jean-Baptiste Charcot a obtenir finançament del govern per a la seva expedició a l'Antàrtida francesa. El port va ser utilitzat per a la caça de balenes entre 1911[2] i 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, l'operació militar britànica "Tabarin" va establir l'estació de Port Lockroy a la petita illa de Goodier, que va continuar funcionant com a estació d'investigació britànica fins al 16 de gener de 1962.[3]
La importància històrica d'aquest lloc està relacionada tant amb la creació d'una base l'any 1944 (Operació "Tabarin") com amb el treball científic que s'hi ha realitzat, incloent-hi les primeres mesures de la ionosfera i el primer enregistrament d'un xiulet atmosfèric de l'Antàrtida. Port Lockroy també va ser un lloc de seguiment clau durant l'Any Geofísic Internacional (1957). Aquest lloc va ser catalogat com a monument històric (HSM-61) a proposta del Regne Unit a la Reunió Consultiva del Tractat Antàrtic.[4]
La base va ser renovada l'any 1996[5] i a principis del segle XXI és un museu i una oficina de correus sota l'autoritat de l'Antarctic Heritage Trust del Regne Unit.
Port Lockroy és una de les destinacions turístiques més populars per als passatgers dels creuers a l'Antàrtida. La temporada 1999-2000 va rebre 7.804 passatgers.[5] Els ingressos de la petita botiga de souvenirs financen el manteniment d'aquest lloc i d'altres llocs i monuments històrics de l'Antàrtida.
La fundació recopila dades per al British Antarctic Survey per controlar l'impacte del turisme en les poblacions de pingüins. La meitat de l'illa està oberta als turistes i l'altra meitat està reservada als pingüins. Un equip de quatre persones gestiona 70.000 articles de correus, i supervisa i dona servei als aproximadament 18.000 visitants que arriben durant la temporada de creuers de cinc mesos a l'Antàrtida.[6][7] Als visitants també se'ls ofereix un segell de record al seu passaport.[8]
Geologia
[modifica]La base de l'illa Gudier i el cap Jugla està format per granit mesozoic amb dics màfics i xenòlits. Les barres de grava paral·leles al cap Jugla són el resultat de l'elevació postglacial (isostàtica) a causa de la fusió de la capa de gel del Plistocè molt més gran i la consegüent reducció de pressió.
Referències
[modifica]- ↑ Office, United States Hydrographic. South America Pilot: Volume I-III ... (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1920, p. 117.
- ↑ Office, United States Hydrographic. Publications ... (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1960, p. 162-163.
- ↑ Station A British Antarctic Survey
- ↑ «List of Historic Sites and Monuments approved by the ATCM (2012)». Antarctic Treaty Secretariat. [Consulta: 4 gener 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Bauer, Thomas. Tourism in the Antarctic: Opportunities, Constraints, and Future Prospects (en ucraïnès). Routledge, 2013-04-03. ISBN 978-1-136-39027-2.
- ↑ . (PBS), Temporada:33 , episodi:9, 28-01-2015. « »
- ↑ Schernthanner, Liesl. «What It’s Like to Live and Work Among Antarctic Penguins». PBS, 21-01-2015.
- ↑ «Penguins and Postcards in Port Lockroy, Antarctica». Arxivat de l'original el 2017-06-15. [Consulta: 22 gener 2020].