Porta Col·lina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Porta de ciutat  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
La Porta Col·lina (en llatí Porta Collina) era un indret històric de l'antiga Roma. Servi Tul·li, semi-llegendari sisè rei de Roma entre el 578 i el 535 aC, l'hauria construïda.
La porta representava l'extrem nord de la Muralla Serviana i hi passaven dues importants vies de comunicació de Roma amb l'exterior: la Via Salaria i la Via Nomentana.
A través d'aquesta àrea l'Alta Semita enllaça amb el Quirinal per la Porta Carmentalis.[1][2] Hi ha nombrosos temples prop d'aquesta porta, com ara el temple de les deesses Venus Erycina i Fortuna.[3] Altres autors situen la Porta Col·lina, al segle iii, entre els Jardins de Sal·lusti a l'esquerra i les Termes de Dioclecià a la dreta.[4]
Plutarc escriu que quan les vestals eren castigades per violar el seu vot de virginitat, eren soterrades vives en una cambra subterrània propera a la Porta Col·lina.[5] La Porta va ser també l'escenari decisiu de l'anomenada batalla de la Porta Col·lina durant la guerra civil entre les forces de Cinna i de Sul·la.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ Guallarte Salvat, Montse. «Vestals, entre la llum i la foscor». Divulcat | Divulgació científica en català, 12-04-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
- ↑ Takács, Sarolta A. Vestal Virgins, Sibyls, and Matrons. University of Texas Press, 2008. DOI 10.7560/716933. ISBN 978-0-292-71693-3.
- ↑ Ovid; Dolç, Miquel. Fastos, vol. I: llibres I-III (en català, traduït del llatí). Fundació Bernat Metge, 1991. ISBN 978-84-7225-489-3.
- ↑ Kim J. Hartswick, The Gardens of Sallust: A Changing Landscape (University of Texas Press, 2004), pag. 143 online.
- ↑ Plutarc; Riba, Carles. Vides paral·leles (en català, traduït del llatí). vol. XIII: Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la, 1933.
- ↑ Lovano, Michael. The Age of Cinna: Crucible of Late Republican Rome. Franz Steiner Verlag, 2002, p. 129. ISBN 978-351507948-8.