17 de desembre | w:eu:abenduaren 17Álvaro de Faura és un ex-pilotaire professional, figura a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugava gràcies ser un esquerrà poderós i la seua professionalitat, arribant a ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota. Va jugar en nòmina de l'empresa ValNet i fon campió del Circuit Bancaixa quatre voltes, i altres quatre subcampió. Pel que fa al Campionat Individual, n'era el dominador absolut, amb onze edicions guanyades i tres voltes subcampió: l'any 1995 va arribar a la final en una partida històrica que acabà guanyant Genovés I per 60 a 55. L'any 98 es va proclamar Campió Individual per primera vegada. Després de guanyar per desena volta l'Individual, el 2009, Álvaro va anunciar que es retiraria d'aquesta competició. Dos edicions després, la del 2011 hi tornà a participar i guanyà la final contra Soro III de manera ajustada (60-55); dos anys més tard perdé la seua última final individual contra ell. A finals de 2014 va anunciar la seua retirada, elegint com escenari per a la seua última partida el Trinquet de Pelayo, on s'enfrontà a qui havia sigut el seu major rival esportiu: Genovés II.
17 de desembre | w:eu:abenduaren 17 Álvaro de Faura és un ex-pilotaire professional, figura a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugava gràcies ser un esquerrà poderós i la seua professionalitat, arribant a ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota. Va jugar en nòmina de l'empresa ValNet i fon campió del Circuit Bancaixa quatre voltes, i altres quatre subcampió. Pel que fa al Campionat Individual, n'era el dominador absolut, amb onze edicions guanyades i tres voltes subcampió: l'any 1995 va arribar a la final en una partida històrica que acabà guanyant Genovés I per 60 a 55. L'any 98 es va proclamar Campió Individual per primera vegada. Després de guanyar per desena volta l'Individual, el 2009, Álvaro va anunciar que es retiraria d'aquesta competició. Dos edicions després, la del 2011 hi tornà a participar i guanyà la final contra Soro III de manera ajustada (60-55); dos anys més tard perdé la seua última final individual contra ell. A finals de 2014 va anunciar la seua retirada, elegint com escenari per a la seua última partida el Trinquet de Pelayo, on s'enfrontà a qui havia sigut el seu major rival esportiu: Genovés II.
