Postmarxisme

El postmarxisme és un corrent de pensament que explora les diferents interpretacions de la tradició marxista i es proposa una teoria del social construït de manera discursiva, cosa que no significaria una reducció idealista del social i material al llenguatge o al pensament. Els postmarxistes es consideren realistes i materialistes, i amb una certa relació de continuïtat i superació respecte del materialisme històric de Karl Marx, amb el qual es proposa l'existència independent de l'home, d'un món exterior al pensament. A nivell filosòfic, el post-marxisme va en contra del derivacionisme i de l'essencialisme (per exemple, no veu en l'estat un instrument que "funciona" de manera inequívoca i autònoma en nom dels interessos d'una classe determinada). Les visions recents del post-marxisme es poden trobar a Ernesto Screpanti,^[1] Göran Therborn ^[2] i Gregory Meyerson.^[3]

Història

El post marxisme data de finals dels anys seixanta quan diverses tendències i esdeveniments d'aquest període van influir en el seu desenvolupament. La debilitat del paradigma de la Unió Soviètica es va fer evident i el marxisme va enfrontar una manca de renovació de perspectives d'anàlisi que s'arrossegava des dels anys trenta. Això va ocórrer simultàniament a les revoltes estudiantils de 1968, l'auge de la teoria maoista (que després va mostrar la seva inconsistència) i la proliferació de la televisió comercial que cobria en les seves emissions la guerra de Vietnam. Posteriorment, Laclau i Mouffe abordaren l'anàlisi de la modernitat sobre un marc post-marxista no essencialista.

Bibliografia

Diversos autors "Posmarxismo: en los márgenes del marxismo" Universidad ARCIS, Santiago de Chile, agosto de 2002.
Atilio Borón: "¿Posmarxismo? Crisis, recomposición o liquidación del marxismo en la obra de Ernesto Laclau" (1996), en Tras el búho de Minerva. Mercado contra democracia en el capitalismo de fin de siglo; Bs. As., México, etc.: CLACSO i Fondo de Cultura Económica, 2000.
Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, Hegemonía y estrategia socialista. Hacia una radicalización de la democracia, Madrid, Siglo XXI editores, 1987.
Ernesto Laclau, «Discurso, hegemonía y política: Consideraciones sobre la crisis del marxismo» a "Los nuevos procesos sociales y la teoría política contemporánea", México, Siglo XXI editores, 1986.
Ernesto Laclau, "Deconstrucción, Pragmatismo y Hegemonía", a "Deconstrucción y Pragmatismo", Chantal Mouffe (comp.), Buenos Aires, Paidos, 1998.
Gottfried, Paul Edward. "La extraña muerte del marxismo" Ciudadela libros, 2007.
Stephen Shenfield. Vladislav Bugera: Portrait of a Post-Marxist Thinker

Referències

↑ "The Postmodern Crisis in Economics and the Revolution against Modernism", “Rethinking Marxism”, 2000
↑ Therborn, Göran (2008). From Marxism to Post-Marxism. London: Verso. 208 pp.
↑ Meyerson, Gregory (2009). Post-Marxism as Compromise Formation.

[1] "The Postmodern Crisis in Economics and the Revolution against Modernism", “Rethinking Marxism”, 2000

[2] Therborn, Göran (2008). From Marxism to Post-Marxism. London: Verso. 208 pp.

[3] Meyerson, Gregory (2009). Post-Marxism as Compromise Formation.

[1]

[2]

[3]