Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968)[1] és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.[2] Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.[3] Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.
És el tercer fill del matrimoni format per Joan Carles I de Borbó i Sofia de Grècia.[1] Està casat amb Letícia Ortiz,[2] reina consort, amb qui té dues filles, Elionor de Borbó –princesa d'Astúries– i Sofia de Borbó.
Biografia
[modifica]Fou batejat amb els noms de Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia. Va iniciar els seus estudis el setembre de 1973 al Col·legi de Santa María de los Rosales de Madrid, allà cursaria tot la seva educació obligatòria i el batxillerat.[4]
El 22 de novembre de 1975 esdevenia oficialment hereu a la Corona amb la proclamació del seu pare com a rei, fet totalment oficialitzat amb l'obtenció del títol de Príncep d'Astúries i els altres lligats a l'hereu espanyol el 22 de gener de 1977.[4]
El 3 de maig de 1981 és condecorat amb el collar de l'Orde del Toisó d'Or i el 3 d'octubre del mateix any fa el seu primer discurs oficial durant el lliurament dels Premis Príncep d'Astúries a Oviedo, que havien estat creats l'any anterior. De setembre de 1984 a juny de 1985 va realitzar un curs preuniversitari en el Lakefield College School, al Canadà. El 30 de gener de 1986 compleix la majoria d'edat i jura la Constitució davant els membres de les Corts.[4] L'11 d'octubre de 1985 va jurar bandera com a cadet de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on va rebre formació militar fins al juliol de 1988, per després continuar-los a l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.[4]
Inicia els seus estudis de Dret a la Universidad Autónoma de Madrid el 1988 i es llicencia el 1993.[4] Aquell any inicia un màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Whool of Foreign Service de la Universitat de Georgetown, el qual finalitza el 1995.[4]
Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la inauguració dels quals desfilà com a banderer de la selecció espanyola.[1]
El 22 de maig de 2004 es va casar amb la periodista asturiana Letizia Ortiz Rocasolano, amb la qual ha tingut dues filles: el 31 d'octubre de 2005 la princesaElionor i el 29 d'abril de 2007 la Infanta Sofia.
En néixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de gener de 1977 els títols de Príncep de Girona, Príncep d'Astúries, Príncep de Viana i els altres títols històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics (duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer), amb el tractament d'Altesa Reial. El 30 de gener de 1986, en fer divuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals.
El 2 de juny de 2014, el seu pare anuncià la seva intenció d'abdicar la corona en Felip, qui va ser proclamat.[n. 1] rei com Felip VI (segons la numeració de la Corona d'Aragó seria Felip V),[4] el 19 de juny després que el Consell de Ministres va regular d'urgència la llei orgànica d'abdicació.[5]
Ús dels títols d'hereu
[modifica]
El príncep Felip ostentà des del 21 de gener de 1977 els títols tradicionals vinculats a l'hereu de la corona, com afirma el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977), on només consta el de Príncep d'Astúries i la fórmula «i altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d´Espanya». Altrament, durant el seu període com a príncep, va utilitzar els altres títols, alguns dels quals no es feien servir oficialment des de feia segles. Pel que fa al títol de Príncep de Viana, vinculat a l'antic regne de Navarra, el va ostentar normalment durant les seves visites a la comunitat foral, on presidia els Premis Príncep de Viana.[6]
Pel que fa als títols de l'antiga Corona d'Aragó, en resposta a una invitació del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol el 21 d'abril de 1990, Felip va realitzar una vista oficial a Catalunya, on va visitar les ciutats de Girona, Cervera i Balaguer, i on utilitzà els títols vinculats a cada localitat.
El príncep de Girona va visitar l'Ajuntament de Girona, i davant del ple, presidit per l'alcalde, Joaquim Nadal, i el president de la Generalitat, va elogiar la tradició pactista de Catalunya perquè «és la llibertat amb responsabilitat» i «una de les nostres fonts jurídiques, socials i humanes més exemplars per establir un clima de convivència». També va visitar la Universitat de Girona, el Monestir de Montserrat i el Parlament de Catalunya, on va afirmar que «Catalunya és el que els catalans volen que sigui».
El 22 d'abril visità Cervera, on va ser rebut amb les salves d'honor dels trabucaires de Solsona a la plaça de la universitat, i on visità l'ajuntament, en presència de l'alcalde de Cervera, Joan Salat, va dirigir-se als catalans dient que «no només no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sinó que també entre tots l'hem d'enfortir». El mateix dia visità també Balaguer, i en el seu ajuntament també va pronunciar un discurs en presència de l'alcalde, Miquel Aguilà, en el qual va elogiar la tradició catalana que «combina l'arrelament amb l'universalisme», en referència a l'expansió mediterrània medieval.
No visità aleshores la ciutat de Montblanc, a causa d'una polèmica local, que la va impossibilitar. Realitzaria la visita de rigor el 1996, acompanyat per l'alcalde, Andreu Mayayo, va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, i també va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on va contemplar les tombes reials.[7]
Regnat
[modifica]El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei davant de les Corts Generals, amb el nom de Felipe VI,[8] en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució amb presència de les màximes autoritats polítiques i institucionals del país. Després va anar en comitiva pels carrers de la capital espanyola fins al Palau Reial de Madrid, on va celebrar una recepció oficial.[5] En el discurs d'inauguració del seu regnat va abordar diferents temes sensibles que en el moment de la proclamació estaven a l'ordre del dia. El principal fou respondre al procés independentista català. Així, tot adreçant-se als diputats, va expressar que "la unitat no vol dir uniformitat", deixant clar doncs que a Espanya hi ha diferents "pobles" als quals "s'ha de respectar" i que tenen llengües pròpies que, a més, "s'han de promoure".[9] En aquest sentit, va remarcar que Espanya és un país que històricament ha estat i segueix estant divers i que això és el que fa la força i unitat. Tanmateix, parlava d'Espanya com si fos una nació, passant per alt l'article 2 del títol preliminar que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions"[10] que integren Espanya.
El president de la Generalitat de Catalunya va qualificar el discurs de "res de nou",[11] a més de no haver aplaudit, juntament amb el lehendakari Urkullu, en la clausura final. El president Mas, de fet, va argumentar que s'hagués esperat que el rei hagués parlat de les nacions que componen l'estat espanyol i no de "la nació" tal com ho va fer. En aquest sentit, la premsa mateixa es feia ressò de les dues paraules[12] en gallec, castellà, català i basc que va pronunciar Felip VI al final del discurs "muchas gracias, moltes gràcies, eskerrik asko, moitas grazas",[13] que va qualificar de minses i pobres davant l'expectativa d'un discurs proporcionalment pronunciat en les diverses llengües de l'estat espanyol. Felip VI també va fer referència a l'escàndol de corrupció que envolta la seva família, com el cas Nóos, responent que assumia el paper d'una "monarquia renovada" i adaptada als nous temps, que ha d'escoltar la ciutadania. Durant la cerimònia es varen detenir manifestants que en paral·lel es manifestaven al carrer per la celebració d'un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia i, per consegüent, la substitució d'aquesta per una república.[14] De fet, el dia abans es va anunciar que tot tipus de manifestació d'aquesta mena, així com l'exhibició de la bandera republicana espanyola, quedaven prohibides al·legant temes de "seguretat".[15] En l'àmbit internacional, la premsa es feia ressò de la coronació posant, precisament, èmfasi en aquests temes, d'una part la corrupció que assetja la família del rei i, per tant, aquesta voluntat de "renovació"; i la voluntat de Catalunya i el País Basc d'esdevenir estats.[16][17]
La data de la seva accessió al tron va ser controvertida i considerada per alguns com un insult a la població de Xàtiva: exactament el 19 de juny del 1707 el seu predecessor Felip V d'Espanya va ordenar a les seves tropes incendiar la ciutat i deportar la població a La Manxa.[18]
El 3 d'octubre de 2017 va fer emetre un missatge en directe per diversos mitjans de comunicació a l'hora on recolzava l'acció del govern espanyol durant el dia del referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquestes declaracions van fer que dies després fou declarat “persona non grata” a la ciutat de Girona.[19] Va tornar a Catalunya el febrer de 2018 amb motiu de la celebració del Mobile World Congress, davant de diverses concentracions de rebuig. Ni l'alcaldessa Ada Colau ni el president del Parlament Roger Torrent van participar del besamans de la recepció que va tenir lloc al Palau de la Música, tot i que sí que van assistir al posterior sopar.[20] L'11 d'octubre de 2018 el Parlament de Catalunya va reprovar la seva figura pel paper desenvolupat durant el procés independentista. Dies després també ho faria el ple de l'Ajuntament de Barcelona.[21]
Al seu últim acte va agraïr a Andorra per acollir espanyols a la Guerra Civil.[22]
Renúncia a l'herència de Joan Carles I
[modifica]En 2020, en sortir a la llum pública la participació del seu pare Joan Carles I d'Espanya en fundacions nodrides amb fons opacs, va retirar-li l'assignació anual de 200.000 euros i va renunciar a l'herència monetària i financera que no s'ajustés a la legalitat, rectitud i integritat de l'activitat institucional i privada.[23]
En el discurs de Nadal de 2020, Felip VI va dir que els «principis morals i ètics» obliguen «a tots sense excepcions» i «per sobre de consideracions personals o familiars», tot i que no va referir-se explícitament a la situació del seu pare.[24] També va citar la Constitució com a garantia contra la pandèmia de la COVID-19.[24] El discurs va ser criticat per Podem i per part dels partits independentistes, mentre que PSOE, PP, Cs i Vox van defensar-lo.[25]
Títols, estils i armes
[modifica]Títols i estils
[modifica]
Joan Carles es va convertir en Rei a finals de novembre del 1975, però no es va conferir cap títol a Felip com a hereu fins al 1977, quan va ser proclamat Príncep d'Astúries, el títol tradicional que normalment ostenta l'hereu al tron espanyol. El reial decret pel qual se li concedia aquest títol també el facultava per utilitzar "els altres títols històrics corresponents a l'hereu de la Corona".[26] Felip va començar a utilitzar públicament el títol aragonès de Príncep de Girona el 21 d'abril de 1990, durant un viatge per l'Aragó, Catalunya i País Valencià, convertint-se en el primer Borbó a utilitzar aquest títol.[27]
En pujar al tron, Felip va assumir els mateixos títols que ostentava el seu pare. Si els antics Regnes d'Aragó i Navarra tinguessin estils de denominació separats, també seria conegut com a Felip V d'Aragó i Felip VIII de Navarra juntament amb Felip VI de Castella.[28]
- 30 de gener de 1968 – 20 de novembre de 1975: Sa Altesa Reial l'Infant Felip.
- 20 de novembre de 1975 – 1 de novembre de 1977: Sa Altesa Reial el Príncep d'Astúries (de facto).[n. 2]
- 1 de novembre de 1977 – 19 de juny de 2014: Sa Altesa Reial el Príncep d'Astúries.[29]
- 19 de juny de 2014 – present: Sa Majestat el Rei.[30]
Armes
[modifica]
Com a hereu del tron espanyol, les armes de Felip eren l'escut d'Espanya amb un lambel de tres puntes atzur (blau).[31] El primer quarter representa Castella, el segon a Lleó, el tercer a Aragó i el quart a Navarra; a sota hi ha les armes de Granada. Al centre, sobre un inescuts, les armes ancestrals de la Casa sobirana de Borbó-Anjou. Envoltava l'escut el collaret de l'Orde del Toisó d'Or i, sobre ell, la corona heràldica de l'hereu al tron, decorada amb quatre semiarcs.
Després del seu accés al tron, es va suprimir l'etiqueta de les seves armes i es va canviar la corona de l'hereu per la del monarca (vuit mitges arcades en lloc de quatre).[32] Aquestes armes difereixen de les del seu pare com a rei, ja que ometen la Creu de Borgonya, el jou i la gavilla de cinc fletxes.
Ascendents
[modifica]El rei Felip VI és descendent directe d'importants governants de diversos països europeus. És descendent de Victòria Eugènia; de Lluís XIV de França a través de la Casa de Borbó; de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, membre de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic; del rei Pau I de Grècia i de la Casa de Savoia d'Itàlia.
Descendència
[modifica]Fruit del matrimoni amb Letizia Ortiz Rocasolano van néixer dues filles:
- Elionor de Borbó i Ortiz, princesa d'Astúries, nascuda a Madrid el 31 d'octubre de 2005.
- Sofia de Borbó i Ortiz, infanta d'Espanya, nascuda a Madrid el 29 d'abril de 2007.
Notes
[modifica]- ↑ Segons l'article 61.1 de la Constitució espanyola de 1978 Arxivat 2018-06-12 a Wayback Machine., les Corts Generals s'encarreguen de proclamar el rei, en comptes de coronar-lo, com es podria arribar a pensar equivocadament.
- ↑ El títol tradicional de l'hereu al tron de Castella, i després d'Espanya, és el de príncep d'Astúries. Per molt que no és regulés per llei fins al 1977, Felip VI podia ser considerat príncep des que el seu pare, Joan Carles I, ascendí al tron.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 65. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ 2,0 2,1 «Felipe VI, la nueva era de la monarquía en España». EITB, 02-06-2014 [Consulta: 4 abril 2019]. Arxivat 2019-04-04 a Wayback Machine.
- ↑ «Archivo fotográfico de la Proclamación de S.M. el Rey D. Felipe VI - 19 de juny de 2014». Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Redacció «Felipe VI, las fechas clave del futuro rey» (en castellà). La Vanguardia, 02-06-2014 [Consulta: 3 juny 2014]. Arxivat 5 de juny 2014 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 Juan Ruiz Sierra. «El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"». El Periódico. Arxivat de l'original el 2014-06-22. [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ Ramírez de Ganzua, Carmen «El Rey en Navarra: 'He llevado con orgullo el título de Príncipe de Viana'». El Mundo, 10-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-06-18 [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ Bustos, Clara Isabel de «Los habitantes de Montblanc se echaron a la calle para saludar la visita oficial del Príncipe de Asturias». ABC, 09-09-1996. Arxivat de l'original el 2015-06-13 [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ «Biografía Sa Majestat el Rey (sic)». Dasa de Su Majestat el Rey. Arxivat de l'original el 5 de juny 2024. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑ «El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"». El Periódico, 19-06-2014. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «Constitució espanyola. Text consolidat». Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑ «Artur Mas afirma que continua en el "wait and see" després del discurs de Felip VI». CCMA, 19-06-2014. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ ACN «"Una Espanya unida i diversa en què cabem tots"». Cadena SER. ACN, 19-06-2014. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ González Góngora, Mariana «Así fue la proclamación de Felipe VI» (en castellà). [Ciudad de México], 19-06-2014. Arxivat 5 de juny 2024 a Wayback Machine.
- ↑ «Unes 500 persones es manifesten al centre de Madrid a favor de la República». El Periódico, 19-06-2014. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «La policía impedirá exhibir banderas republicanas durante el desfile» (en castellà). El País, 18-06-2014. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «La premsa europea se fa ressò de la "renovació" de la Monarquia espanyola». El Periódico, 19-06-2014. Arxivat 12 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «La premsa internacional destaca els "reptes independentistes" del regnat de Felip VI i "l'austeritat" de la proclamació». 3/24, 19-06-2014. Arxivat 5 de juny 2024 a Wayback Machine.
- ↑ Partal, Vicent «Avui parle de Xàtiva». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2014 [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ «Girona declara Felip VI persona ’non grata’ a la ciutat i s'oposa a l'aplicació del 155». El Punt Avui, 25-10-2017. Arxivat 15 de març 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «Protests greet King Felipe in Catalonia» (en anglès). BBC News, 26-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-26 [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona reprova Felip VI». Arxivat de l'original el 2018-10-28. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ «El Rey agradece a Andorra l'acogida a los españoles tras la Guerra Civil» (en castellà). La Vanguardia, 26-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-26. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Alcazar, Mariangel. «El Rey renuncia a la herencia de Juan Carlos I y le retira l'asignación» (en castellà). La Vanguardia, 15-03-2020. Arxivat de l'original el 16 de març 2020. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ 24,0 24,1 Portabella, David «Felip VI evita condemnar la corrupció de Joan Carles I». El Punt Avui [Madrid], 25-12-2020, p. 26. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2020 [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ P., G. «Podem i l'independentisme critiquen els “silencis” del rei». Ara, 27-12-2020, p. 16.
- ↑ Boletín Oficial del Estado: no. 19, p. 1542 Arxivat 9 June 2012[Date mismatch] a Wayback Machine., 22 gener 1977.
- ↑ Badía, Juan Ferrano. Dictamen sobre el título de Príncipe de Gerona Arxivat 2011-08-03 a Wayback Machine. (PDF), Consell Valencià de Cultura, 1990.
- ↑ «Los expertos no dan por seguro que el nuevo rey se llame Felipe VI: "Sería conveniente un nombre aséptico como Felipe Juan I"». La Sexta. Arxivat de l'original el 26 agost 2014. [Consulta: 24 agost 2014].
- ↑ Jefatura del Estado. «Real Decreto 54/1977, de 21 de gener, sobre Títulos y Denominaciones que corresponden al Heredero de la Corona.» p. 1542–1542. Arxivat de l'original el 2024-05-01. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Jefatura del Estado. «[https://web.archive.org/web/20230509054046/https://www.boe.es/eli/es/lo/2014/06/18/3 Llei orgànica 3/2014, de 18 de juny, per la qual es fa efectiva l'abdicació de Sa Majestat el Rei Joan Carles I de Borbó.]» p. 46396–46398. Arxivat de l'original el 2023-05-09. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «Boletín Oficial del Estado» p. 9936–9937. Boe.es. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2017. [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ Ministeri de la Presidencia. «Boletín Oficial del Estado» (en castellà) p. 48413–48418. Arxivat de l'original el 2023-06-25. [Consulta: 25 juny 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia oficial de Felip de Borbó (castellà)
- Biografia per CIDOB Arxivat 2014-06-25 a Wayback Machine. (castellà)
- Persones vives
- Reis d'Espanya
- Prínceps d'Astúries
- Dinastia borbònica
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Cavallers del Toisó d'Or
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Alumnes de la Universitat Autònoma de Madrid
- Esportistes espanyols als Jocs Olímpics d'estiu de 1992
- Receptors de l'Orde Olímpic d'or
- Alumnes de la Universitat de Georgetown
- Alumnes de l'Edmund A. Walsh School of Foreign Service
- Alumnes de l'Acadèmia General Militar
- Nobles madrilenys
- Ducs de Montblanc
- Esportistes madrilenys
- Naixements del 1968