Prósimna (Berbati)
| ||||
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Prosymna (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Argos-Micenes (Grècia) i Commune of Prossymna (Grècia) (en) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 250 m | |||
Prósimna (en grec, Πρόσυμνα) és el nom d'un poble de Grecia que pertany al municipi d'Argos-Micenes, en la unitat perifèrica d'Argòlida. Anteriorment s'havia anomenat Berbati. En l'any 2011 tenia una població de 589 habitants.[1]
Antiga ciutat
[modifica]
A uns quilòmetres al sud-oest del poble hi ha les restes de l'antiga ciutat de Prósimna (Berbati).
Estrabó diu que el seu territori limitava amb el de Tirint i que allí es trobava un santuari d'Hera, el famós Herèon d'Argos.[2]
Segons la mitologia grega, el seu nom deriva d'una filla d'Asterió anomenada Prósimna que, juntament amb les seues germanes Acrea i Eubea, van ser nodrisses d'Hera.[3]
Arqueologia
[modifica]El llogaret estigué habitat del neolític ençà. A l'àrea on es trobava l'antiga Prósimna (Berbati), Panagiotis Stamatakis descobrí al 1878 una tomba en forma de tolos construïda en època micènica i que també havia estat reutilitzada en períodes posteriors. Les recerques arqueològiques prosseguiren a càrrec d'equips de l'Institut Suec d'Atenes en la dècada de 1930 i després durant les de 1980 i 1990, i hi trobaren dues àrees d'assentament en dues parts diferents del vessant del turó Mastos, pertanyents als períodes hel·làdic antic i hel·làdic recent, respectivament. S'hi han trobat tolos i grans quantitats de ceràmica que testifiquen que el lloc fou un important centre de producció d'aquest material durant molts segles. Durant els períodes hel·lenístic primerenc i romà tardà l'àrea també experimentà un auge.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Detall del cens de 2011 (en grec).». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ Estrabó. Geografia, VIII, 6, 11.
- ↑ Pausànies. Descripció de Grècia, II, 17, 2.
- ↑ Nicolás Platón, La Civilisation égéenne. Tome 2: Le Bronze récent et la civilisation mycénienne, p.217, París: Albin Michel (1981), ISBN 2-226-01304-0
- ↑ Berbati a Argòlida en la pàgina de l'Institut Suec d'Atenes (en anglés).