Prachařita
Prachařita | |
---|---|
Fórmula química | CaSb5+₂(As3+₂O₅)₂O₂ · 10H₂O |
Localitat tipus | mina de Plaka núm. 80, Plaka, Districte miner de Làurion, Làurion, Àtica Oriental, Àtica, Grècia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 13,951(2) Å; c = 19,899(2) Å |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
Grup espacial | p3c1 |
Color | incolor a blanc |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2018-081 |
Any d'aprovació | 2018 |
Símbol | Pcř |
Referències | [1] |
La prachařita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del Dr. Ivan Prachař de Praga (Txèquia), qui va estudiar i documentar la mineralogia i els treballs subterranis del famós districte miner de Lavrion durant més de 20 anys.
Característiques
[modifica]La prachařita és un òxid de fórmula química CaSb5+₂(As3+₂O₅)₂O₂·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada l'any 2023.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de Viena (Àustria), amb el número de catàleg: o 357, al Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: p1p 15/2018, i al Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina número 80 de les mines de Plaka, al districte miner de Làurion, a l'Àtica Oriental (Àtica, Grècia). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Prachařite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ Kolitsch, Uwe; Sejkora, Jiří; Topa, Dan; Kampf, Anthony R.; Plášil, Jakub; Rieck, Branko; Fabritz, Karl Heinz «Prachařite, CaSb5+2(As3+2O5)2O2·10H2O, a new mineral from Lavrion, Greece». Mineralogy and Petrology, 117, 2, 01-06-2023, pàg. 269–280. DOI: https://doi.org/10.1007/s00710-023-00830-5 [Consulta: 4 juliol 2023].