Preludi i fuga en re major, BWV 850
Forma musical | preludi i fuga | ||
---|---|---|---|
Àudio | |||
Tonalitat | re major | ||
Compositor | Johann Sebastian Bach | ||
Llengua | contingut no lingüístic | ||
Catalogació | BWV 850 | ||
Instrumentació | instrument de teclat | ||
Cronologia | |||
| |||
El preludi i fuga en re major, BWV 850 és la cinquena parella de preludis i fugues del primer llibre del El clavecí ben temprat de Johann Sebastian Bach.
El preludi, en moviment perpetu, és un estudi desenvolupat per a la mà dreta. La fuga a quatre veus, pren la forma d'una obertura francesa amb ritmes puntejats, i un tema atípic que recorda els de Haendel.
Preludi
[modifica]El preludi, en compàs 4/4 (), consta de 35 compassos. El tema és un perpetuum mobile (moviment perpetu) i està concebut com un estudi per a la mà dreta tot treballant la precisió, mentre que el polze i el cinquè dit presenten una separació important. L'atenció se centra sobre la mà dreta, mentre que la mà esquerra bàsicament fa notes dins cada temps del compàs, en pizzicati.
Fuga
[modifica]
Caracteristiques 4 voix — 33x33px|4/4, 28 mes.
⋅ fuga pathétique
⋅ 11 entrées du sujet
⋅ réponse tonale
⋅ pas de contre-sujet
⋅ 3 divertissements
|
La fuga a quatre veus, en compàs 4/4 (), consta de 29 compassos, amb un tema a l'estil de Händel, de caràcter sumptuós, poderós, amb els seus ritmes majestuosos que evoquen una obertura a la francesa.
El tema és atípic, «llançat per un viu ressort de triples corxeres, però de seguida rassie sobre un prudent ritme despuntat»;[1] tot com aquesta fuga sense contra-tema autèntic, ni strette. En el transcurs de les diversions, la fórmula en duplica-corxeres (manllevat a la mesura 3) no en serà que més posada en valor (compassos 9–10, 17).[2]
El ritme despuntat de la tercera mesura ha de realitzar-se com una corxera lligada a una triple La mateixa presentació es troba al Preludi en <i id="mwLg">fa-sostingut</i> major.
Gènesi
[modifica]El preludi existia a un estat anterior més curt (22 compassos) al Clavierbüchlein de Wilhelm Friedemann Bach (núm. 17), i a una còpia de Forkel, que correspon a les compassos 1–18 i 27–29 de la versió definitiva.[3]
Posteritat
[modifica]Théodore Dubois en ha realitzat una versió per a piano a quatre mans,[4] publicada l'any 1914.
Bibliografia
[modifica]- Hugo Riemann. Analysis of J.S. Bach's Wohltemperirtes clavier. 1. Augener & Co. / G. Schirmer, 1893. Riemann1893.
- Cecil Gray. Forty-Eight Preludes and Fugues of J.S .Bach (pdf). Oxford University Press, 1938, p. 28–30. Gray1938. OCLC 603425933.
- Hermann Keller. Le clavier bien tempéré de Johann Sebastian Bach (pdf). Bordas, 1973, p. 65–68 (Études). Keller1973. OCLC 373521522.
- François-René Tranchefort (dir.). Guide de la musique de piano et de clavecin. Fayard, 1987, p. 27 (Les Indispensables de la musique). Tranchefort1987. ISBN 978-2-213-01639-9. OCLC 17967083.
- Guy Sacre. La musique pour piano. I (A-I). Robert Laffont, 1998, p. 201–202 (Bouquins). Sacre1998. ISBN 2-221-05017-7.
- David Schulenberg. The keyboard music of J.S. Bach. Routledge, 2006, p. 266–267. Schulenberg2006. ISBN 0415973996. OCLC 63472907.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Sacre, 1998, p. 202.
- ↑ Keller, 1973, p. 67.
- ↑ Keller, 1973, p. 65.
- ↑ Le clavecin bien tempéré. Transcripció per a 4 mans de Théodore Dubois.
Enllaços externs
[modifica]- Preludi i fuga en re major a freesheetpianomusic.com PDF
- (anglès) La fuga en re major Arxivat 2017-10-30 a Wayback Machine. a bach.nau.edu